Innervació cardíaca i circulació sanguínia: sistema de conducció i efectes
La innervació cardíaca
El sistema de conducció d'impulsos del cor no està format per neurones, sinó per fibres musculars modificades que consta dels elements següents:
- Nòdul sinusal: situat a l'aurícula dreta, prop de la desembocadura de la vena cava superior, genera 75 impulsos elèctrics per minut i funciona com un marcapassos.
- Fibres internodals: transporten l'impuls. Gairebé en el punt de contacte entre les quatre cambres del cor, l'impuls es retarda una dècima de segon abans d'arribar als ventricles, la qual cosa dona temps a les aurícules per acabar-se de contraure.
- Feix de His i la xarxa de Purkinje: transmeten l'ona excitadora pels dos ventricles en tot just sis centèsimes de segon.
Aquest sistema emet impulsos unes setanta-cinc vegades per minut i després els difon per tot el miocardi perquè cada cèl·lula els rebi en el moment oportú. Si respongués únicament als dictats del nòdul sinusal, sempre bategaria a la mateixa velocitat sense adaptar-se a les necessitats de més o menys flux sanguini segons la situació de la persona.
El SNC governa el funcionament cardíac. Les ordres viatgen pels nervis simpàtics i parasimpàtics del sistema nerviós autònom. Els uns i els altres tenen funcions oposades: l'impuls simpàtic augmenta la freqüència de la contracció cardíaca i la força de cada contracció, mentre que l'impuls parasimpàtic les redueix totes dues.
En una persona sana, el cor impulsarà uns 5,25 L/min (75 batecs/min per 70 ml de sang expulsats amb cada batec), però es pot incrementar fins a 25 L/min durant un exercici màxim (200 batecs/min per 125 ml en cada batec) o reduir fins a 4 L/min en repòs absolut.
Els efectes de la circulació de la sang
Pols arterial
Dilatació de les artèries, fruit de l'onada de sang amb cada sístole cardíaca, que pot palpar-se a les artèries properes a la superfície corporal.
- Freqüència: nombre de pulsacions que es produeixen cada minut i és la mateixa freqüència que la de les contraccions cardíaques. En una persona adulta, entre 60 i 100 pulsacions per minut; per sobre, taquicàrdia, i per sota, bradicàrdia.
Els factors que l'acceleren són l'exercici físic, l'ansietat o altres emocions, el dolor i moltes malalties.
- Ritme: mesura dels intervals entre batecs. La seva alteració causa arítmies.
- Amplitud: reflecteix la diferència entre el pic de la dilatació arterial i la seva vall. El pols és poc ampli en la insuficiència cardíaca esquerra o en el xoc, mentre que és molt ampli en les emocions, l'embaràs, la febre i algunes malalties cardíaques.