Inspecció Ocular i Prova per Indicis en el Procés Judicial

Filosofia i ètica2,44 KB

L'article 730 de la LECrim tampoc no empara la lectura de les declaracions que es prestin d'acord amb l'article 773.2 de la LECrim davant el ministeri fiscal, si bé resulta un supòsit discutit.

3.7.5. La Inspecció Ocular

Té caràcter excepcional. Només es practicarà quan: "no se haya practicado antes de la apertura de las sesiones."

L’excepcionalitat es justifica, d'una banda, en la dificultat de recollir empremtes i vestigis transcorregut un temps important des de la conclusió del sumari; d'una altra, en el sacrifici que representa la pràctica d'aquest mitjà probatori respecte als principis de concentració i immediació.

La pràctica es desenvolupa d'acord amb el que hi ha disposat en l'article 727 de la LECrim, i s'aplica subsidiàriament el ja analitzat al fil de les diligències sumarials sobre els articles 326 a 333 de la LECrim.

3.7.6. Prova per Indicis

Aquesta prova es pot definir com el pas des d'uns fets coneguts (fets bàsics o indicis) fins a uns altres de desconeguts (fet conseqüència) per mitjà del camí de la lògica.

En virtut d'aquest mitjà probatori, a partir d'uns fets provats, que són col·laterals al fet que necessita la prova (p. ex.: la presència d'un subjecte en un lloc en una data i hora determinades; que s'hagin produït aquests mateixos fets amb anterioritat), es pot arribar al coneixement de la realitat tipificada (p. ex.: agressions), ja que aquesta connexió lògica existeix entre uns fets i uns altres que, tenint per provats aquells fets, ningú posa en dubte la certesa d'aquest últim.

Perquè la convicció judicial es pugui formar en virtut de la denominada prova indiciària, han de concórrer els requisits següents:

  • a) Els indicis no han d'aparèixer de manera aïllada, sinó que han de ser múltiples i aparèixer relacionats.
  • b) El fet indici ha de quedar totalment demostrat.
  • c) Entre el fet indici i el fet conseqüència (o fet presumpte) hi ha d'haver un enllaç precís i directe segons les regles del criteri humà.
  • d) Tots els aspectes que s'acaben de relacionar han de quedar prou explicitats en la motivació de la resolució judicial, mitjançant un procés lògic raonat i d'acord amb les regles del criteri humà.

Descarregar

PDF Word HTML