Institucions i Polítiques Clau de la Unió Europea (UE): PAC i PPC
Les Institucions de la Unió Europea (UE)
La UE està formada per una sèrie d'organitzacions supranacionals, institucions que es troben per damunt dels estats i de les quals formen part representants d'aquests estats:
Consell Europeu
Està format pels caps d'Estat o de Govern dels estats membres, acompanyats dels seus respectius ministres d'Afers Exteriors. S'encarrega de definir les orientacions generals d'actuació i de desenvolupament de la Unió.
Consell de Ministres (Consell de la UE)
Està format per representants dels estats que integren la UE. Es reuneixen els ministres d'Afers Exteriors dels diversos països membres. En el Consell de Ministres es prenen les decisions més importants. Les decisions es prenen per unanimitat o per majoria. El nombre de vots de cada Estat depèn de la quantitat de població del país.
Parlament Europeu
És elegit per sufragi universal. Cada Estat elegeix els seus eurodiputats. Aquests s'organitzen en grups polítics segons els partits que representen. El Parlament exerceix la funció legislativa, pot fer i reformar lleis i aprova els pressupostos. S'organitza en comissions per treballar temes concrets.
Comissió Europea
Fa la funció executiva. Garanteix el compliment de les normatives europees. La Comissió està formada pel President i els Comissaris. Tots són elegits pels estats membres per a un mandat de cinc anys.
Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)
Fa la funció judicial. Garanteix el compliment de les lleis. Està format per un jutge de cada país membre que es renova cada cinc anys.
Defensor del Poble Europeu
Pot ser consultat pels ciutadans dels estats membres.
Altres Institucions i Òrgans
Són el Banc Central Europeu (que gestiona l'euro) i el Tribunal de Comptes (encarregat de controlar les despeses de la Unió).
La Política Agrària i Pesquera de la UE
Política Agrària Comuna (PAC)
La UE va potenciar molt l'agricultura per proveir els estats comunitaris sense haver de dependre d'altres països. Aquesta política va justificar grans despeses per fomentar una agricultura intensiva i millorar la producció. La UE va afavorir la concentració d'explotacions massa petites i va donar crèdits agrícoles barats. Va assegurar als agricultors un preu interessant per als seus productes, de manera que si no els podien vendre al mercat, la UE en comprava els excedents. (Aquesta política va limitar les importacions d'aliments procedents de fora de la UE).
Objectius i Reptes de la PAC
La Política Agrària Comunitària (PAC) té com a finalitat aconseguir l'autoconsum dins de la UE. Ha donat com a resultat un gran augment de la producció agrícola i ramadera. Els aliments que sobren són difícils de col·locar al mercat mundial, on es paguen uns preus molt inferiors als que la UE ofereix als seus agricultors i ramaders. Actualment, la PAC té propostes noves:
- Reduir la superfície dedicada als conreus i disminuir el nombre de caps de bestiar.
- Convertir una part de les terres de conreu en zones forestals o en espais d'oci.
- Reduir de manera notable els preus de garantia que paga la UE als agricultors i ramaders.
El Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrària (FEOGA) és l'instrument que decideix la participació de cada Estat en el moment de rebre ajudes econòmiques per a l'agricultura i la ramaderia.
Política Pesquera Comuna (PPC)
La Política Pesquera Comuna (PPC) s'encarrega d'establir les zones exclusives de pesca, el volum i la mida de les captures, i els acords i la signatura de tractats amb estats que es troben fora de la UE.