Institucions Socials: Família i Política
La Institució Familiar
La institució familiar és una institució principal que té assignades les funcions de reproducció, socialització bàsica, suport social i afectiu, i compleix amb les funcions econòmiques i de producció. Els tipus de família són:
1. Segons el seu àmbit:
- Les famílies nuclears es defineixen com un grup de persones que resideixen en un mateix lloc i que estan unides per vincles de matrimoni i filiació.
- Les famílies extenses estan formades per les persones que tenen lligams de parentiu amb els membres de la família nuclear (els avis, els pares i els fills).
- Les famílies monoparentals són aquelles en les quals els fills viuen amb el pare o amb la mare.
2. Segons les formes de relació conjugal:
- Famílies monogàmiques: el cònjuge té un sol espòs o una sola esposa.
- Famílies poligàmiques: es dona la pluralitat d’esposos o esposes. La forma de família poligàmica pot tenir dues variants:
- La poligínia (un marit té diverses mullers).
- La poliàndria (una muller té diversos marits).
3. Segons el sistema d’autoritat:
- Les famílies poden ser patriarcals, que són aquelles en què el rol autoritari recau sobre el marit.
- Famílies matriarcals, on succeeix el contrari.
La Institució Política
La institució política vetlla per tal de satisfer la necessitat d’administració general i de l’ordre públic en el si de la societat.
- La nació és una comunitat que comparteix una llengua, cultura, institucions de govern i uns símbols comuns.
- L’estat designa l’autoritat civil encarregada d’organitzar i d’administrar una societat.
- La tasca del govern consisteix a portar a terme la direcció política i administrativa d’un estat.
- Burocràcia fa referència al conjunt de persones i tasques que possibiliten el funcionament de la societat.
Funcions i Classes d’Institucions Socials
Són positives les institucions que comporten un gran nivell d’integració i coordinació en els grups, en la mesura que:
- Simplifiquen el comportament social a la gent, ja que les maneres de pensar i d’actuar han estat regularitzades molt abans que l’individu entrés a formar part de la societat. L’individu ja s’ho troba fet, no ha d’aprendre o descobrir la manera de fer les coses.
- Proporcionen formes ja preparades de relacions i rols socials. L’individu ja sap per endavant quina conducta ha de tenir amb relació a d’altres persones i quina conducta ha de tenir a l’hora d’acomplir els seus rols.
- Actuen com a agents de coordinació i d’estabilitat de la cultura total, ja que les maneres de pensar i de comportar-se tenen sentit per a les persones i els proporcionen seguretat.
- Tendeixen a regular el comportament, perquè contenen exigències sistemàtiques a la societat, a les quals els individus i els grups es conformen.