Intervenció Primerenca i Educació Especial: Guia Completa per a Famílies i Professionals

Psicologia i sociologia8,24 KB

Intervenció Primerenca: Suport al Desenvolupament Infantil

Intervenció primerenca:

  1. És un tipus d’intervenció dirigida a la primera infància per afavorir el seu desenvolupament global i harmònic, procurant aprofitar al màxim cadascuna de les seves potencialitats en les diferents àrees (sensorial, motora, cognitiva, socioafectiva, psicomotriu).
  2. És un tipus d’intervenció dirigida a nens i nenes amb trastorns o problemes de desenvolupament o que estan en risc de patir-los. La població a la qual va adreçada és tota aquella que pot estar inclosa dins del paràmetre de necessitats educatives específiques de suport educatiu o que estan inclosos en: Deficits sensorials greus, retards en el desenvolupament però encara no diagnosticats, retards mentals ja diagnosticats, autisme infantil, grups de risc per antecedents familiars, processos relacionats amb la immigració i l’adopció internacionals.

La intervenció primerenca facilita els recursos necessaris per millorar el desenvolupament.

Els CDIAP: Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç

Els CDIAP són centres públics que coordinen el conjunt d’actuacions assistencials i preventives adreçades als infants, des de la concepció fins als 6 anys, que presenten algun trastorn en el desenvolupament o es troben en situació de risc de patir-lo, amb la intenció d’eliminar o disminuir els seus efectes, mitjançant un tractament adequat. A l’infant, aquest tractament li ha de facilitar al màxim la millora del desenvolupament i les seves relacions familiars, fins i tot en els casos de més afectació.

Continguts dels serveis d’atenció precoç o primerenca

Comprenen les actuacions següents adreçades a la primera infància:

  • La prevenció, la detecció, el diagnòstic i el tractament de trastorns en el desenvolupament per a qualsevol etiologia.
  • La criança, entesa com el suport i acompanyament a la família en la cura que cal tenir pel desenvolupament integral de l’infant.
  • La prevenció d’antecedents de risc per antecedents personals o familiars.

Funcions del CDIAP

  • Realitzar un diagnòstic interdisciplinari: funcional, sindròmic i etiològic del desenvolupament de l’infant, de la situació familiar i de l’entorn.
  • Efectuar l’avaluació continuada del desenvolupament de l’infant.
  • Fer la intervenció terapèutica interdisciplinària a l’infant i al seu entorn immediat de forma ambulatòria i periòdica.
  • Col·laborar i cooperar amb els serveis socials, sanitaris, educatius i altres que desenvolupin tasques de prevenció i detecció precoç dels trastorns de desenvolupament i situacions de risc en la població infantil fins a 6 anys.
  • Orientar les famílies fent l’assessorament i suport als pares o tutors en els continguts que els siguin propis.
  • Orientar els professionals de l’educació infantil en les etapes de 0 a 3 i de 3 a 6 anys pel que fa als trastorns de desenvolupament.

Professionals que hi treballen

Realitzen una tasca interdisciplinària que incideix simultàniament sobre els àmbits sanitari, social i educatiu, i va dirigida als infants i al seu entorn familiar i social. La formació dels professionals dels centres és diversa, tots tenen formació en desenvolupament infantil i diferents especialitzacions (fisioteràpia, logopèdia, treball social, psicologia clínica, neuropediatria, altres...). Aquesta diversitat permet atendre qualsevol tipus de trastorn i aconseguir un abordatge global de les necessitats de l’infant i de la seva família.

Qui necessita atenció precoç?

  • Els infants que en situacions normals no necessiten aquesta atenció però, atenent el medi familiar i social en què viuen, poden necessitar-la.
  • Els infants que en condicions normals no arriben a un desenvolupament adequat a la seva edat i, per tant, necessiten una atenció per aconseguir-lo.
  • Els infants que presenten malformacions conegudes, defectes congènits, lesions cerebrals de qualsevol origen i altres anomalies.

Procediments d’accés

Procediment d’ofici: l’insten els centres de desenvolupament infantil i atenció precoç directament o a partir dels casos provinents dels serveis sanitaris, socials o educatius.

Procediment a instància de part: l’insten, mitjançant sol·licitud, les famílies. Caldrà fer una entrevista d’acollida per recollir de manera sistemàtica les dades referents a l’infant i al seu entorn. Després, l’equip d’atenció mantindrà un contacte regular amb les famílies a través de successives entrevistes, en què rebran informació sobre l’estat i l’evolució del seu fill i orientació i assessorament quant a la línia d’actuació que s’ha de prendre per treballar tots junts en l’evolució positiva de l’infant.

Intervenció terapèutica en el CDIAP

És integral i abasta les actuacions necessàries d’acord amb les necessitats que cada infant presenta mitjançant un pla terapèutic individualitzat en el qual les àrees d’intervenció més habituals són fisioteràpia, logopèdia, psicoteràpia i neuropediatria, a banda de les ja citades entrevistes amb la família.

Els informes

Cada infant ha de disposar d’un dossier complet i únic on hi ha d’haver tota la informació recollida i on no hi pot faltar (full de recollida de la demanda, entrevista d’acollida, valoració inicial: mèdica, psicològica i sociofamiliar, entrevistes amb la família, pla terapèutic individualitzat, fulls de seguiment, diferents informes). En cas que l’infant es doni d’alta, es proporcionarà a la família un informe complet sobre tot el procés i les intervencions que ha seguit al centre.

Les USEE: Unitats de Suport a l’Educació Especial

Les USEE són un recurs organitzatiu d’atenció als alumnes que presenten necessitats educatives específiques greus i permanents, susceptibles de ser escolaritzats en centres específics, amb la finalitat d’afavorir la seva inclusió educativa en l’entorn ordinari. Aquestes unitats s’ubiquen en els centres públics i privats d’Educació Infantil i Primària i de Secundària. Els nens i nenes que s’escolaritzin en aquestes unitats, si les seves condicions ho permeten, hauran de participar en les activitats programades amb caràcter general per a tots els alumnes del centre. També convé que destinin part del temps a compartir activitats amb el seu grup classe de referència, en activitats prèviament definides i amb agrupaments segons necessitats i possibilitats d’atenció.

Intervenció educativa a les USEE

Els professionals hauran de coordinar amb la resta del professorat del centre en relació amb els continguts, les activitats i els materials que s’elaborin específicament. Criteris educatius que s’apliquen: nivell d’aprenentatge assolit, conjunt de necessitats educatives per satisfer i, en menor mesura, l’edat cronològica. Per la singularitat del seu procés d’aprenentatge, s’hauran de preveure adaptacions i els corresponents Programes Individualitzats que hauran de ser compartits per totes les persones que tinguin assignada l’educació d’aquests alumnes.

Quins nens s’escolaritzen a les USEE?

Grups significatius d’alumnes amb necessitats educatives especials greus i permanents. S’escolaritzen nens que presenten les característiques següents: retard mental mitjà, trastorns de comportament, conductuals o caracterials d’origen orgànic, trastorns generals del desenvolupament i de la conducta degudament informats i orientats, dèficits sensorials no associats a altres dèficits greus, trastorns motrius, trastorns de dèficit d’atenció amb hiperactivitat greu.

Centres d’Educació Especial

Si el grau de discapacitat és tal que els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) consideren que el nivell d’integració en un centre ordinari serà mínim, orientaran la família a que s’escolaritzi en un centre especial. Característiques de l’escolarització: retard mental profund, plurideficiència, trastorns motrius dependents.

Altres equips i serveis:

Descarregar

PDF Word HTML