Introducció a les branques i mètodes de la psicologia
Branques de la psicologia
La psicologia té dues dimensions: la psicologia bàsica i la psicologia aplicada.
Psicologia bàsica
Dins la psicologia bàsica, hi trobem:
- Psicologia general
- Psicologia experimental
- Psicobiologia
- Psicologia evolutiva
- Psicologia social
- Psicologia de la personalitat
- Psicologia de l’aprenentatge
- Psicologia diferencial
- Psicologia cultural
- Psicologia del gènere
Psicologia aplicada
La psicologia aplicada s’ocupa de la funcionalitat dels processos psicològics en els contextos on els individus actuen. Les tres àrees aplicades més importants són:
- Psicologia educativa
- Psicologia clínica
- Psicologia del treball i de les organitzacions
En l’actualitat, també tenen gran interès la psicologia jurídica i la psicologia esportiva.
Els mètodes de la psicologia
Les ciències comparteixen certes característiques metodològiques que permeten diferenciar-les d’altres tipus de sabers. Parlem de:
- Mètode científic
- Mètode descriptiu
- Mètode correlacional
- Mètode experimental
Mètode descriptiu
L’observació natural no explica la conducta; senzillament, la descriu. A la vida quotidiana, tots observem i descrivim la conducta de les persones i, de vegades, intuïm per què es comporten d’una manera determinada. Els psicòlegs fan el mateix, però d’una manera objectiva i sistemàtica, mitjançant l’observació, les enquestes i l’estudi de casos.
Mètode correlacional
A diferència de l’observació naturalista, la correlació es produeix quan un tret o tipus de conducta n’acompanya una altra. Revela en quina mesura una prediu l’altra. Una correlació positiva indica una relació directa; això significa que dos fets augmenten o disminueixen alhora, com la calor i el fet de menjar gelats.
Mètode experimental
Un experiment és tota observació controlada que serveix per a comprovar la veritat de les prediccions que es deriven d’una hipòtesi. Per a assolir uns resultats satisfactoris, la metodologia experimental exigeix que l’experiment tingui:
- Validesa interna: és a dir, que existeixi relació entre les variables.
- Validesa externa: és a dir, que permeti la generalització de resultats a altres subjectes i situacions.