Introducció a la Filosofia: Conceptes, Tipus de Coneixement i Branques

Què és la Filosofia?

En l'àmbit popular, la filosofia s'entén com una activitat no gaire ben definida, però lligada al pensament i a la reflexió, a donar-hi voltes a les coses. La paraula filosofia ve del grec i relaciona dos conceptes: philos: "amic de", "amant de"; sophia: "saviesa". Per tant, filosofia vol dir "amor, estimació, apreciació del saber". El filòsof no és qui sap, sinó qui busca, qui estima i valora el coneixement, però encara no el posseeix: el desig i la recerca de la veritat.

La Filosofia com a Actitud

L'actitud filosòfica és no conformar-se amb qualsevol resposta, anar més enllà, buscar els fonaments de les coses, qüestionar-se les mateixes preguntes. Admirar-se, tenir curiositat, buscar explicacions de les coses, ser conscients de la pròpia ignorància és el que ens porta a filosofar.

La Filosofia com a Activitat

La filosofia és més una activitat i una actitud que un saber. És una recerca constant i no un coneixement estancat, una reflexió i no la possessió de seguretats. La filosofia ha de ser estudiada no pel valor de les respostes a les preguntes que planteja, sinó pel valor de les preguntes.

Què vol dir que si no som conscients de tenir problemes filosòfics, estem impregnats de prejudicis filosòfics? Si no qüestionem les coses que sempre ens han dit sense dubtar-ho, mai arribarem a saber si és veritat o no.

Creus que efectivament els homes necessiten que hi hagi algú que examini críticament aquestes teories extenses i influents? Sí, perquè entre tots podran treure teories més convincents i més pròximes a la certesa.

En què deu consistir el sentit crític? No donar per fet que tot el que ens diuen és veritat i raonar les coses i buscar respostes.

Tipus de Coneixement

Coneixement Mític

Un mite és una narració fantàstica que intenta explicar el món, des de la genealogia de l'ésser humà fins a la creació del poble. Mythos significa expressió, missatge, alguna cosa que es narrava. Els mites expliquen la creació de l'univers, la regularitat dels fenòmens naturals i el funcionament de la societat. En els mites es recreen a través de faules els fets primordials que suposadament donen explicació i fonament a les normes socials, creences, costums i tradicions.

Coneixement Ordinari

Es parla de coneixement ordinari o vulgar quan es fa referència a un coneixement simple, directe, no elaborat, acumulat socialment i que es transmet d'una generació a una altra pel simple fet de formar part d'una societat. Es tracta d'un coneixement d'ús immediat, ni sistemàtic ni crític, però que proveeix l'ésser humà d'algunes seguretats. Es tracta d'un coneixement de supervivència, un coneixement bàsic de caire pràctic que prové de l'experiència quotidiana i es basa en el sentit comú. La diferència entre el mite i el coneixement ordinari és que el mite és fix. Un cop imaginat, és considerat com l'única explicació possible del món. El coneixement ordinari, en canvi, creix, s'acumula, canvia, es va reconvertint.

Coneixement Religiós

La religió parteix de la revelació feta per Déu. La religió es basa en la fe, mentre que la filosofia parteix de la raó.

Coneixement Científic

La ciència és una activitat organitzada que permet arribar a un coneixement estable, relativament segur i aproximat a la realitat. La ciència és un coneixement objectiu que estableix relacions universals i necessàries entre els fenòmens, preveient-ne els resultats. Els objectius generals són:

• Analitzar: Saber com és la realitat, els elements que la formen i les seves característiques.
• Explicar: Comunicar i transmetre com es relacionen els distints elements.
• Preveure: Anticipar-nos als moviments, podem predir.
• Actuar: Segons les previsions que fem.

La Ciència i la Filosofia

La filosofia reflexiona sobre el paper, mètode i objectius de les ciències particulars, plantejant qüestions d'epistemologia, ètica... La ciència aporta a la filosofia els coneixements concrets, els avenços i les dades suficients perquè els filòsofs les processin i en treguin conseqüències.

Diferències entre Ciència i Filosofia

• Sobre l'Abast

  • Ciència: Estudia aspectes d'àmbit físic, químic... Ofereix una visió fragmentària de la realitat.
  • Filosofia: No es limita al camp dels fenòmens, considera tot allò real i tot allò possible.

• Sobre l'Actitud

  • Ciència: Els postulats científics es poden observar i mesurar.
  • Filosofia: Els postulats filosòfics no es poden comprovar, ni tenen resultats admesos universalment.

• Sobre la Predicció

  • Ciència: Estudia els fenòmens per conèixer i descriure la realitat i a través de regularitats pot predir esdeveniments futurs.
  • Filosofia: Els filòsofs es mouen en el camp del sentit: els preocupa comprendre i no trobar significativa l'experiència de viure.

• Sobre el Mètode

  • Ciència: Utilitza el mètode hipoteticodeductiu i contrasta els resultats.
  • Filosofia: Les preguntes no es poden respondre des de l'experimentació, tenen una "verificabilitat" pròpia.

• Sobre els Problemes

  • Ciència: Busca resoldre els problemes que se'ls plantegen.
  • Filosofia: És un saber de problemes i l'actitud filosòfica essencial és tenir consciència dels problemes.

• Com a Saber

  • Ciència: Saber pràctic orientat a resoldre qüestions pràctiques que es fan els humans.
  • Filosofia: Saber teòric que sorgeix a l'hora de reflexionar sobre problemes pràctics.

Branques de la Filosofia

Segons el que qüestionem, parlem de diverses orientacions de la reflexió, el que avui diem subdivisions de l'arbre comú que seria la filosofia:

• a) Si l'objectiu és el coneixement:

  • 1. La Lògica

    Estudi de les lleis que regeixen el raonament. Les preguntes que es formula la lògica, entre d'altres, són aquestes: Com assegurar la veracitat d'una conclusió? Com detectar la validesa d'un argument? Com formalitzar un raonament?

  • 2. La Metodologia de la Ciència

    Estudi de les estructures, per tal d'aclarir els procediments que permeten establir la veritat dels seus enunciats. Les preguntes que es formulen són d'aquest tipus: Quins són els trets d'una ciència? Usa un mètode adequat?

  • 3. L'Epistemologia o Teoria del Coneixement (Gnoseologia)

    Estudi de les possibilitats, classes, valor o límits del coneixement. Intenta respondre qüestions com ara: Com sabem que sabem? Quina diferència hi ha entre creure i saber?

• b) Si l'objecte és fonamentar la realitat existent:

  • 4. La Metafísica o Ontologia

    Fa una tasca filosòfica consistent a determinar característiques de la realitat. Es fa preguntes com ara: Què és la realitat? Què significa ser?

• c) Si l'objecte és el mateix ésser humà:

  • 5. L'Antropologia

    Estudi de l'ésser humà, en quant ésser pensant i cultural. Preguntes com ara: Què fa humà l'ésser humà? Quines diferències hi ha entre els humans i els animals?

• d) Si l'objecte és l'ésser humà com a subjecte actiu que ordena i construeix el seu món:

  • 6. L'Ètica

    Estudi dels fonaments i de la validesa dels principis i normes morals d'acció. S'ocupa de preguntes com: Hi ha obligacions morals? Què és la justícia?

  • 7. La Filosofia Social

    Estudi de les diferents estructures que componen les relacions humanes. Es fa preguntes com: Quin sentit tenen per als humans les relacions socials? De quantes i quines maneres es relacionen els humans?

  • 8. La Filosofia del Dret

    Estudi dels fonaments i validesa de les legislacions i de les qüestions jurídiques. Les preguntes bàsiques són: Quin és el paper de la llei? Quina legitimitat tenen les lleis?

  • 9. La Filosofia Política

    Estudi de l'organització de la societat, les formes de poder i d'organització dels estats. Es pregunta: En què consisteix la política? Què és el poder?

  • 10. L'Estètica

    Estudi sobre el gust, la bellesa i les arts en general. S'ocupa de l'anàlisi dels conceptes estètics i de reflexionar sobre el paper de la contemplació estètica. Les preguntes que intenta respondre són: En què consisteix la bellesa? Quins són els criteris que defineixen una obra d'art?