Intubació Endotraqueal: Guia Completa de Dispositius i Tècniques

Biologia2,96 KB

Fiador: Sonda per a Intubació Difícil

El fiador consisteix en sondes rígides, recobertes per una superfície plàstica, que ajuden a la intubació. S’utilitzen en situacions d’intubació difícil per a donar rigidesa al tub endotraqueal. S’introdueixen en l’interior del tub endotraqueal per a donar-li la forma desitjada.

N’hi ha disponibles per a nens i per a adults.

Per facilitar la intubació, es poden utilitzar aquestes guies, lubricant i pinces de Magill.

Pinça de Magill: Ús en Intubació i Extracció

Les pinces de Magill són pinces amb forma corba, disponibles per a nens i adults. S'utilitzen per a extreure cossos estranys de la cavitat orofaríngia o també per a fer progressar el tub endotraqueal.

Intubació Endotraqueal: Tipus i Objectius

La intubació endotraqueal consisteix a introduir un tub o sonda a la tràquea del pacient a través de les vies respiratòries altes. L’objectiu principal és mantenir la via aèria permeable, establint una via segura d’entrada d’aire extern fins a la tràquea. Hi ha dos tipus principals d’intubació:

Intubació Nasotraqueal

Es realitza a través de les fosses nasals. Acostuma a utilitzar-se en intubacions programades als hospitals.

Indicacions: Quan la via oral és difícil o impossible.

Intubació Orotraqueal

Es realitza a través de la boca. Generalment s’utilitza en intubacions d’urgència, ja que és la més ràpida.

Tècniques Alternatives a la Intubació Endotraqueal

Existeixen diverses tècniques alternatives per a la gestió de la via aèria quan la intubació endotraqueal no és possible o està contraindicada. Aquestes inclouen:

  • Combitub
  • Mascareta laríngea
  • Cricotiroidotomia
  • Traqueostomia

Combitub: Dispositiu per a Via Aèria d'Emergència

El Combitub és un tub que es pot inserir a cegues i utilitzar per a mantenir la via aèria en una situació d’emergència. El seu disseny permet ventilar els pulmons tant si s'insereix a la tràquea com a l'esòfag, aconseguint una ventilació efectiva en qualsevol dels dos casos.

  • És un tub de material plàstic de doble llum que té dos balons: el baló proximal o faríngic (sella la cavitat orofaríngia) i el baló distal o traqueoesofàgic (sella la tràquea o l’esòfag, segons el lloc on s’insereixi).
  • Si el dispositiu està ben ubicat, el baló proximal queda entre la base de la llengua i el paladar tou, servint de fixació durant la ventilació i el transport del pacient.
  • Té dues marques anulars de color negre que indiquen la profunditat de la inserció.
  • En un 96-98% de les vegades, el Combitub queda en posició esofàgica. De totes maneres, s'aconsellen proves per a verificar la seva ubicació.
  • Segons els seus creadors, la ventilació s’ha d’iniciar pel tub blau, ja que en la majoria de casos s’introdueix a l’esòfag.

Descarregar

PDF Word HTML