Isabel de Villena: Vida, Obra i Estil de la Primera Escriptora

Vida d'Isabel de Villena

Isabel de Villena és considerada la primera escriptora en prosa de la literatura catalana. Va nàixer el 1430 i va morir el 1490, víctima de la pesta. Era cosina de Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim, qui la va acollir quan va quedar òrfena. Als 15 anys va entrar com a monja clarissa al convent de la Trinitat de València, del qual va ser nomenada abadessa (mare superiora) el 1463.

L'obra: 'Vita Christi'

Isabel de Villena va escriure la Vita Christi, una obra de tema religiós i moralitzador, més pròpia del segle XIV que del seu temps. Es tracta d'una versió de la vida de Jesucrist basada en evangelis apòcrifs i en la tradició piadosa, amb la finalitat de fomentar la pietat i l'ensenyament de les monges del convent.

La Vita Christi es va publicar de manera pòstuma el 1497. El més curiós de l'obra és que la protagonista principal és la Verge Maria; de fet, el relat comença amb el seu naixement i acaba amb la seva assumpció i coronació.

Un aspecte remarcable del llibre és la consciència de feminitat. Totes les dones que hi apareixen són virtuoses, amables i piadoses. Sembla una rèplica a la misogínia de l'època, i més concretament a l'obra Espill de Jaume Roig.

Estructura de l'argument

El llibre es divideix en tres parts:

• Primera part: Comença amb l'anunciació del naixement de Maria i arriba fins al naixement de Crist. Aquesta és la secció més fantàstica, on barreja personatges reals i al·legòrics i terrenalitza el món celestial.
• Segona part: Narra des del naixement de Crist fins a la seva mort. És la part que segueix més fidelment els Evangelis, però sovint des de la mirada de les dones, com Maria Magdalena.
• Tercera part: Explica l'ascensió de Crist al cel. En aquesta part, la Verge organitza els apòstols, els envia a predicar pel món i la història culmina amb la seva coronació al cel.

Estil literari

Isabel de Villena escriu en un valencià acurat i correcte. El seu estil té grans tocs de realisme i un fort sentit emotiu, on abunden els diminutius. Presenta un tractament afectuós de la maternitat i fa servir un llenguatge senzill, ple de detalls en les descripcions domèstiques.