Jacint Verdaguer: Biografia, Obra i Etapes Clau
La Primera Etapa (1845-1875): Formació i Primers Èxits
Naixement i Anys de Formació
Jacint Verdaguer neix a Folgueroles el 1845, en el si d'una família modesta. La seva mare era religiosa i el seu pare, picapedrer i pagès. El 1855, ingressa al seminari, on hi està quinze anys fins que és ordenat capellà.
Formació com a Poeta i els Jocs Florals
Durant la seva estada al seminari, coneix Cullell, un gran amic seu. Junts, creen una associació on s’apleguen a la Font del Desmai.
- 1865: Als Jocs Florals guanya un accèssit. Quan el va a recollir, ho fa vestit de pagès, causant impressió com a «poeta de la terra».
- 1866: Guanya un altre accèssit, però no queda satisfet i comença a treballar en una altra obra.
- 1868: Presenta L’Espanya naixent, sense obtenir cap premi.
Sacerdoci i Malaltia
El 1870, canta la primera missa a l’església de Puigeslloses. A partir d’aquest moment, fa conviure «la lira amb el calze». És nomenat sacerdot a Vinyoles d’Orís. Aquesta és una etapa dura a causa de l’allunyament del món cultural i per la Tercera Guerra Carlina. Finalment, emmalalteix.
L'Etapa de Viatges i Consagració Literària
Al Servei del Marquès de Comillas
El 1875, entra a treballar al vaixell del Marquès de Comillas. Després de la publicació de L’Atlàntida, el Marquès el nomena sacerdot personal. Durant aquests anys, Verdaguer viatja per tot Europa i Cuba. Coneix reis, aristòcrates i tsars.
Viatge a Terra Santa
També fa un viatge a Terra Santa, experiència que recull en el seu Dietari d’un pelegrí a Terra Santa.
Compromís Social, Ideologia i Crisi
Qüestionament Social i Activisme
Després dels viatges, Verdaguer es comença a plantejar qüestions sobre les desigualtats socials. Tot seguit, comença a participar en exorcismes. Verdaguer reforça l’Església i la catalanitat.
Ideologies Defensades
A causa de les idees socialistes i marxistes, un sector de l’Església s’acosta a aquesta ideologia (Sagrats Cors i Sagrada Família, Cors Claver, exaltació a Sant Francesc). Verdaguer fa poesia defensant aquesta ideologia. Per altra banda, defensa un moviment catalanista que s’acosta a l’Església, anomenat Cristianisme Català, que defensa una Catalunya cristiana i una Església catalanista.
Obres Clau d'Aquest Període
Les obres d’aquest període inclouen:
- Montserrat
- Barcelona
- El Canigó (1886)
La Crisi de La Gleva i la Rehabilitació Final
L'Exili i la Persecució
El Marquès de Comillas parla amb el bisbe perquè faci fora Verdaguer i, finalment, l’envia a La Gleva. Jacint Verdaguer emmalalteix i torna a Barcelona, on l’acull la família Duran. La gent el critica i el bisbe el persegueix.
La Defensa Pròpia i el Suport Popular
És per això que escriu En defensa pròpia, perquè així tothom conegui la història de per què és perseguit. Ràpidament, la gent li dona suport i esdevé més popular.
Darrers Anys i Llegat
Finalment, el bisbe el perdona i li permet ser capellà de l’església de Betlem. Continua amb les seves obres, ara amb un to més personal i melangiós. Verdaguer mor el 1902 i en el seu funeral es produeix una gran manifestació. A títol pòstum, se li publica Ara al Cel.