Joan Francesc Mira: Assaigs, Identitat i Reflexió Antropològica
Joan Francesc Mira: Reflexions sobre la Realitat Contemporània
Joan Francesc Mira (València, 1939) és un dels assagistes més importants de la literatura catalana. Als seus assajos, podem trobar una reflexió antropològica de la catalanitat dels valencians. Aquest autor presenta un gran bagatge acadèmic amb la possessió de diferents títols i llicenciatures.
Entre les seues obres, destaquen Crítica de la nació pura, Sense música ni pàtria i Els Borja: família i mite. Posseeix un gran bagatge acadèmic que es concentra en un corpus assagístic, on la temàtica se centra en la identitat política dels valencians. En el camp de la novel·la, s'inicia amb El bou de foc, encara que probablement la seua obra més ambiciosa d'aquella època, i potser una de les millors aportacions a la literatura catalana, siga Els treballs perduts.
Assaigs i Reflexions sobre la Identitat Valenciana
Respecte als assaigs, Mira fa una reflexió contra aquells que consideren que els valencians són merament uns espanyols en procés inevitable d'assimilació, i contra els que parlen de la necessitat d'unir-se a la nació catalana pel fet de parlar la mateixa llengua.
Aquestes reflexions les podem trobar a obres com Cultura, llengües, nacions o parts de Sobre ídols i tribus. Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l'evolució de les identitats i dels símbols que les conformen, la importància de les llengües per tal de crear consciència col·lectiva i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d'interessos molt concrets ocupen llocs destacats a les obres de Mira.
Faceta com a Columnista i Llegat
Mira també té una faceta com a columnista. Els seus articles d'opinió es caracteritzen per un estil depurat i eficient, que en facilita la comprensió, a més de l'humor, del comentari penetrant i l'anàlisi lúcida. L'article d'opinió en les seues mans és com un assaig en miniatura, no una caricatura d'assaig. Joan Francesc Mira ha après de Joan Fuster els recursos essencials d'aquest art difícil. Maneja molt bé la ironia i és un veritable mestre de l'adjectiu imprevistament esmolat, memorable.