Joan Maragall i Josep Carner: Modernisme i Noucentisme a Catalunya
Joan Maragall: Gènere Líric i Modernisme a Catalunya
Maragall recull i esmena la tradició jocfloralesca de la Renaixença, el romanticisme de Verdaguer i el classicisme d’Alcover i de Costa i Llobera. Va ser el primer poeta clàssic del segle XX.
Va néixer el 1860 a Barcelona en el si d’una família dedicada a la indústria tèxtil. Tot i que durant un temps s’incorporà a l’empresa familiar, se’n va deslligar per estudiar la carrera de dret, més amb la intenció d’entrar en contacte amb el món intel·lectual que no pas per vocació. Així, va conèixer el catalanisme i el regeneracionisme, i s’interessà per les llengües europees, sobretot l'alemany.
Un cop abandonada del tot l’advocacia, optà per la vida intel·lectual i es va incorporar a la vida social i política de Barcelona. Com a soci de l’Ateneu Barcelonès, conegué el món literari i artístic, i això va fer que des de 1893 fes un gir cap al catalanisme i el modernisme. En la línia d’incidir directament en la vida social catalana, el 1909, arran la Setmana Tràgica, va escriure dos articles clau per a La Veu de Catalunya. Va morir a Barcelona el 1911.
Obres de Joan Maragall
- Poesies
- Oda a Espanya
- Visions i cants
- Elogi de la paraula
- Les disperses
- Enllà
Josep Carner (1884-1970): El Príncep dels Poetes Catalans
Va néixer durant el modernisme, però va créixer amb el noucentisme i el va representar.
Josep Carner va començar a publicar en diverses publicacions literàries als 12 anys, als 18 es llicencià en dret i als 20 en filosofia i lletres, als 22 triomfa amb el seu tercer recull de versos, als 26 ja és mestre en gai saber, als 27 ingressa a la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
El 1920 guanyà unes oposicions de diplomàtic. Un any després abandonà Catalunya i acabà a París, al final de la Guerra Civil Espanyola. Com a resultat de la guerra s’exilià a Mèxic i, més tard, a Brussel·les, on morí.
Obres de Josep Carner
- Els fruits saborosos: Va impactar la crítica, fins al punt que començà a ser anomenat príncep dels poetes catalans.
- Auques i ventalls
- La paraula en el vent: Època de plenitud.
- L’oreig entre les canyes
- Nabí
Carner fou un notable prosista. Cultivà el gènere teatral i el líric.