John Locke: Idees Polítiques i Liberalisme

Les Idees Polítiques de John Locke

El pensament polític de John Locke es troba en els Tractats sobre el govern civil (1690), especialment en el segon. El primer tractat té un caràcter fonamentalment polèmic, mentre que el segon presenta un al·legat en favor de la democràcia. Locke hi intenta fonamentar filosòficament i políticament l'Estat, buscant en el seu origen la seva legitimitat. A més, exposa els postulats bàsics del liberalisme. Aquesta obra s'ha interpretat com una justificació de la Revolució de 1688, però la seva intenció és més àmplia.

L'Estat de Naturalesa i la Llei Moral Natural

L'estat de naturalesa es caracteritza per la llibertat i igualtat de tots els homes, en absència d'una autoritat comuna. Els homes es mantenen en aquest estat fins que, per voluntat pròpia, esdevenen membres d'una societat política.

Per a Locke, l'estat de naturalesa no s'identifica amb l'estat de guerra. Al contrari, l'estat de guerra és una violació, una degeneració de l'estat de naturalesa, mitjançant la imposició de la força en absència de tot dret. És una desvalorització del que l'estat de naturalesa hauria de ser.

Però, com sabem què ha de ser l'estat natural? Perquè existeix una llei moral natural que el regula, i aquesta llei pot ser descoberta per la raó. Aquesta llei és universalment obligatòria, promulgada per la raó humana com a reflex de Déu i els seus drets. S'imposa als homes en absència de tot Estat i legislació.

La llei moral natural proclama, al mateix temps, l'existència d'uns drets naturals i els seus deures corresponents. Entre ells, Locke destaca: el dret a la pròpia conservació, a defensar la seva vida, a la llibertat i a la propietat privada.

El Dret Natural de Propietat Privada

Com que l'home té el dret i el deure a la pròpia conservació, té dret a posseir les coses necessàries per a aquest fi. Per això, per a Locke, el dret a la propietat privada és un dret natural.

El treball constitueix tant la font d'apropiació de béns com el seu límit, ja que només aquells béns sobre els quals l'home ha invertit el seu propi treball li pertanyen. Locke també admet el dret a heretar la propietat, basant-se en què la família és una "societat natural", i els seus membres ja neixen amb el dret a l'herència.

Els Orígens de la Societat Política: El Pacte

Encara que els homes posseeixen (en l'estat de naturalesa) una llei natural, no tots la respecten de fet, ni respecten els drets dels altres. Per això, és d'interès de l'ésser humà, diu Locke, constituir una societat organitzada per a la preservació més efectiva dels seus drets i llibertats, mitjançant un acord o pacte establert entre ells.

La constitució d'una societat civil suposa, però, renunciar a certs drets; però comporta uns beneficis que Locke resumeix així:

1. Els homes disposen d'una llei escrita que defineix la llei natural, evitant controvèrsies.
2. S'estableix un sistema judicial que evita arbitrarietats.
3. Es crea un poder capaç de castigar crims i obligar a executar les sentències.
4. Es conserva la propietat privada.

La societat civil i el govern establert es basen, doncs, en fonaments racionals, és a dir, en el consentiment. Les restriccions que la societat civil imposa a l'estat de naturalesa només es poden justificar mitjançant el consentiment: ningú pot ser tret de l'estat de naturalesa i ser sotmès al poder polític sense el seu propi consentiment, lliurement.

En l'origen de la societat civil i del govern hi ha, doncs, un pacte, un contracte; i en el pacte l'home renuncia als seus poders legislatius i executius en favor de la societat; però no renuncia a la seva llibertat, encara que sí que la restringeix. Aquesta renúncia de poders té per objecte, precisament, gaudir amb més seguretat de la seva llibertat.

Constitució i Dissolució del Govern. La Divisió de Poders

La relació entre el govern i els seus súbdits queda definida com a mandat, és a dir, com l'encàrrec d'una tasca. Així, mitjançant el pacte es constitueix la societat civil i, posteriorment, el poble es constitueix en assemblea i tria un govern al qual confia una tasca. Ambdós moments constitutius estan clarament diferenciats.

A més, el poder de l'Estat no pot estar concentrat en els mateixos representants (contra l'absolutisme). La garantia que no es produeixi abús de poder rau en una estricta divisió del poder en tres àmbits diferenciats que han de ser detinguts per persones diferents. La divisió de poders s'estructura així:

1. El poder legislatiu constitueix el poder suprem en sentit estricte (Assemblea), però no és un poder absolut: ha de respondre de la confiança posada en ell i respectar la llei moral natural.
2. El poder executiu és l'encarregat de realitzar els mandats del legislatiu.
3. El poder federatiu s'encarrega de la seguretat de l'Estat i de les relacions amb l'exterior. (Nota: per a Locke el poder judicial no és un poder independent, sinó només un aspecte de l'executiu).

Respecte a la dissolució d'un govern, Locke afirma que un govern es dissoldrà sempre que es doni alguna de les següents situacions, segons que la causa de la seva dissolució sigui interna o externa:

a) Dissolució per causes externes: Quan la societat que governa no pot perdurar en ser conquerit l'Estat per un Estat enemic.

b) Dissolució per causes internes:

• Quan el poder legislatiu és modificat arbitràriament o sotmès a un poder absolut que li impedeix actuar lliurement.
• Si el detentor del poder executiu és incapaç de posar les lleis en vigor.
• Si l'executiu o el legislatiu actuen contràriament al mandat encomanat.

Quan un govern queda dissolt per qualsevol d'aquestes causes, la rebel·lió dels súbdits queda justificada.

Aportacions de Locke a la Filosofia Política Liberal

1. La novetat primordial de Locke és considerar l'individu sobirà com a subjecte de dret i no només com un subjecte sotmès a desitjos violents i contradictoris (com el concebia Hobbes). La sobirania no pertany a cap grup, sinó a l'individu.
2. El subjecte de dret ho és en la mesura que la llibertat (entesa primàriament com la capacitat de moure's, pensar i voler, però sobretot com a capacitat de preferir), constitueix una condició natural de la vida humana.
3. La llibertat, la propietat i la seguretat són drets naturals: formen part de la naturalesa de les relacions socials.
4. L'estat de naturalesa no és de cap manera un estat de desordre perquè està regulat pel dret natural.
5. L'individu en l'estat de naturalesa és lliure, però aquesta llibertat no significa que pugui fer el que vulgui. La llibertat està limitada pels preceptes derivats del dret natural i no es pot confondre amb la llicència. Per tant, en la natura no hi ha, per exemple, dret a robar; i qui roba pot ser castigat.
6. Els drets de l'individu en l'estat de natura no són contradictoris amb els que aconsegueix en la societat política. Els drets de l'estat de natura (naturals) precedeixen i fan possibles els drets del ciutadà.
7. L'estat de natura no és necessàriament un estat de guerra (com suposava Hobbes), sinó que mostra que els humans són capaços de col·laborar, d'autoorganitzar-se i autodeterminar-se fins i tot en absència d'Estat.
8. Per a Locke, la llibertat primordial de l'home (un dret natural) autoritza la resistència política davant qualsevol tirania o teocràcia que pretengui negar-los. S'entén per tirania un govern no consentit i abusiu.
9. El dret natural és la condició de vida autènticament humana. Té bàsicament una formulació negativa (no fer mal als altres, no ser impedit en les meves condicions de vida), com a salvaguarda d'un mateix.
10. Els drets només tenen sentit quan són recíprocs i quan el pacte és consentit. Però això no significa que el govern hagi de fer-se per consens, perquè aleshores una minoria podria bloquejar la decisió de la majoria. El govern ha de ser majoritari.

En resum: Locke elabora una tesi central del liberalisme clàssic en oposició al republicanisme que posteriorment defensarà Rousseau: per a Locke l'individu, en raó dels drets naturals de la seva consciència, és la font de tota autoritat legítima.

Per a Locke, l'individu és sobirà com a tal per naturalesa – no com a membre d'un grup polític. El contracte social, que es basa en el consentiment, no fonamenta els drets, sinó que els perfecciona. I sense consentiment no hi pot haver govern legítim.

Comparació entre Plató i Locke