Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March: Poesia Catalana del XV
Jordi de Sant Jordi: La lírica del segle XV
Jordi de Sant Jordi destaca per la seva qualitat lírica i el seu to personal. És el poeta de tradició trobadoresca més important del segle XV. Les seves cançons destaquen per la seva sensibilitat i malenconia.
Una de les composicions més remarcables del poeta són els estramps (versos sense rima). El poema més personal de Jordi de Sant Jordi és el que va escriure quan fou empresonat a Nàpols: Presoner, on expressa la solitud i l'angoixa que sent en trobar-se captiu. És el poeta català que més s'aparta de la llengua occitana.
La llengua dels poetes catalans
Els poetes catalans dels segles XIV i XV utilitzaven una modalitat lingüística híbrida: partien de la variant poètica de l'occità i incorporaven veus i estructures totalment catalanes.
La influència italiana
Els poetes italians van assajar un seguit d'innovacions que van conduir la poesia italiana al cim de la literatura europea. Dante i Petrarca van ser els màxims exponents del corrent anomenat dolce stil novo. En l'àmbit de la poesia catalana, aquesta innovació arriba de la mà d'Ausiàs March.
Ausiàs March: El trencament amb la tradició
Ausiàs March (Gandia, 1397-1459) va trencar definitivament amb la tradició trobadoresca. En els seus poemes, March parla d'ell mateix; és una poesia personal i sincera en la qual es mostra com qualsevol ésser humà.
- Va ser nomenat cavaller i va intervenir en una expedició militar a Sardenya i Còrsega.
- El 1425 va deixar d'intervenir en accions militars i es va dedicar a la seva propietat, la caça i la creació literària.
- Va ser falconer major de la casa del rei i es va casar amb Isabel Martorell (germana de Joanot, l'autor de Tirant lo Blanc).
El poeta filòsof i la poesia del jo
Va crear una lírica diferent i nova. El concepte de poesia està lligat al pensament, per la qual cosa fou anomenat poeta filòsof. La poesia és l'instrument que utilitza per analitzar i confessar la seva intimitat: és una poesia del jo. Té un concepte ben diferent de la dona: ell la concep com a companya, de la qual li interessen el gest, el seny i l'enteniment.
El català com a llengua poètica
Va usar el català com a llengua poètica. Per explicar la realitat personal, necessitava una expressió més directa i sincera. L'amor és el tema predominant i creu que és una qüestió d'ordre moral. Ausiàs March entén que les persones tenim dues natures:
- El cos: finit i imperfecte.
- L'esperit: infinit i perfecte.