Josep Pla, Joan Fuster i el Català Balear: Guia Essencial

Altres llengües estrangeres3,45 KB

Escriptors Catalans Destacats: Josep Pla i Joan Fuster

Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981)

Josep Pla va estudiar Dret, tot i que es va dedicar principalment al periodisme i a la creació literària. Com a periodista, ha deixat una obra extensíssima que abasta tot tipus de temes, tractats amb desimboltura i habilitat.

L'obra de Pla es pot classificar així:

  • Narració: El carrer estret, Nocturn de primavera.
  • Assaig: Les hores, Els anys, Els pagesos.
  • Llibres de viatges: Les illes, Rússia, Week-end a New York.
  • Biografies: Homenots, Retrats de passaport.
  • Dietaris i memòries: El quadern gris.

El seu estil és clar i senzill. Els seus textos solen ser molt descriptius i entenedors, amb un ús abundant d'adjectius.

Joan Fuster (Sueca, 1922 - 1992)

Joan Fuster és un dels escriptors valencians més importants de la nostra literatura i un exemple d'intel·lectual compromès amb el país. Va abandonar l'ofici d'advocat per dedicar-se a l'escriptura i al periodisme.

Inicialment, va escriure poesia:

  • Ales o mans
  • Terra en la boca
  • Escrit per al silenci

Posteriorment, va escriure textos de crítica literària:

  • Antologia de la poesia valenciana
  • Literatura catalana contemporània

Com a assagista, destaquen les seves obres:

  • El descrèdit de la realitat
  • Nosaltres els valencians
  • Diccionari per a ociosos
  • El País Valencià

Va rebre, entre altres, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1975 i el Premi de les Lletres Valencianes el 1985.

La Varietat Balear del Català: Característiques i Peculiaritats

On es parla la Varietat Balear?

Es parla a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

Característiques Lingüístiques

Aquesta varietat presenta les següents característiques:

Fonètica

  • El vocalisme àton és igual que el de la varietat central.
  • El vocalisme tònic té vuit vocals i quatre graus d'obertura, perquè manté la"" neutra.
  • Supressió de la"-" final de les paraules esdrúixoles quan van darrere de"": família > famili.
  • Leisme generalitzat: palla > paia.
  • La"" pot formar diftong amb la semivocal"": fill > fii.
  • Supressió de la"-" final de la major part dels monosíl·labs: cor > co.
  • Caiguda de"-s" entre vocals: camisa > camia.

Morfologia

  • Ús de l'article salat derivat del llatí: es, sa, es, ses, sos.
  • La 1a persona del present d'indicatiu no té desinència: cant.
  • La 1a i la 2a persona del plural dels verbs de la primera conjugació presenten desinències.
  • Desinències com"-à","-asse","-à" en l'imperfet de subjuntiu: parlàs, parlasses.

Lèxic

  • Hi ha molts arcaismes, com ara: ca, al·lota, ver, sadoll, qualque.

Descarregar

PDF Word HTML