Literatura catalana al segle XVI: Renaixement i Decadència

El Renaixement: tardor per a la llengua, primavera per a l'esperit

Ferran II el Catòlic ja era casat amb Isabel I de Castella quan va accedir al tron, i això determina la unió de dos estats peninsulars. Amb aquesta unió comença un període anomenat Decadència. Apareixen els primers episodis de substitució lingüística del català pel castellà, però no va ser fins al darrer terç del segle XVII que el castellà s'instal·larà en l'administració, la universitat i la predicació.

Els primers sotracs de la preeminència del català en els àmbits formals dins del territori coincideixen amb l'inici del període que coneixem amb el nom de Renaixement. En aquesta etapa cultural es va establir un paral·lelisme que esdevingué fonamental en l'evolució del pensament occidental: per primera vegada, pensament, comunicació i societat van junts.

Davant la desconfiança de l'Església i seguint el mestratge de Valla, autors com l'holandès Erasme i el seu col·laborador Lluís Vives van aplicar als llibres de la Bíblia el mateix treball filològic i van contribuir a la valoració del lliure examen. A València també hi va haver un nucli erasmista al voltant de la universitat, amb autors com Gaspar de Centelles o Jeroni Conques.

El Renaixement comporta en el món artístic la recuperació de gèneres i formes de l'art clàssic, però també la valoració de la literatura popular tradicional.

Poetes en una cruïlla de camins

En la poesia del segle XVI, es dona un procés de recerca i de diversificació. Pere Serafí, pintor i músic, com a poeta va voler harmonitzar el petrarquisme amb la devoció per Ausiàs March i per la poesia popular.

A València, marcada per la vida cultural de la cort virregnal dels Ducs de Calàbria, van destacar els projectes editorials de l'impressor i editor Joan de Timoneda. Timoneda va ser un editor infatigable de:

• Plecs solts poètics
• Reculls de romanços
• Cançoners

Joan Ferrandis d'Herèdia va formar part del cercle artístic de la cort virregnal, i la major part de la seva obra és en castellà.

Els camins de la prosa

Al final de l'etapa de plenitud literària, es produeix una davallada en el conreu de la narrativa de ficció. Els autors es mostren més interessats en les obres d'espiritualitat o de polèmica. Es pot dir que en la nostra llengua no hi haurà novel·les noves fins al segle XIX.

No es pot obviar, però, la persistència de l'estil satíric que caracteritza l'anomenada Escola Valenciana.