La Literatura Catalana: Del Renaixement a la Il·lustració
Moviments literaris i culturals
El Renaixement (segle XV)
El Renaixement va suposar la revalorització de la cultura clàssica grega i llatina. Per això, els renaixentistes van considerar l'edat mitjana un període bàrbar. Va néixer a Itàlia al segle XV i va inaugurar un període menys teocèntric que el medieval i, doncs, més antropocèntric, és a dir, centrat en l'ésser humà.
El Barroc (segle XVII)
El Barroc, al segle XVII, va ser, en molts aspectes, un moviment antitètic al Renaixement. Posava de manifest les tensions i les contradiccions de la condició humana. D'aquí ve que se centrés sovint en la mort, la degeneració humana i en una visió del món essencialment pessimista. Això va portar els artistes barrocs a remarcar els contrastos, com ara:
- La vida i la mort
- El lirisme i la burla
El Barroc va tenir un fort accent espanyol, amb pintors com Valdés Leal o Zurbarán.
La Il·lustració (segle XVIII)
La Il·lustració va suposar la confiança en el progrés i la raó. La seva manifestació més característica en el camp de les arts és el neoclassicisme, que, com el Renaixement, va implicar un retorn a les normes dels antics grecollatins. La Il·lustració és un moviment francès que va culminar, en certa manera, amb la Revolució del 1789. Per als escriptors il·lustrats, la literatura tenia una funció bàsicament didàctica i ideològica: difonia tant els coneixements propis del moment com les idees del liberalisme, en contra de l'absolutisme polític i el dogmatisme religiós.
Autors catalans destacats
Pere Serafí (?-c. 1566)
Poeta i pintor, se'n desconeix la data de naixement, però va morir al voltant del 1566. Va utilitzar formes poètiques pròpies del Renaixement, com el sonet. Les seves obres mostren influències de grans autors com Homer, Virgili, Ovidi, Dante i Petrarca. També va escriure en castellà.
Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona
Se'l relaciona amb el culteranisme que practicava Luis de Góngora, corrent que fa ús de cultismes provinents del llatí, d'al·lusions mitològiques o d'hipèrbatons violents, entre altres recursos que donen un caràcter artificiós al poema.
Baró de Maldà
És autor d'una vasta obra en prosa, Calaix de sastre. L'obra no pretén aprofundir en els temes i no compta amb un estil especialment culte.
Joan Ramis i Ramis (1746-1819)
Nascut a Maó, és un exponent del teatre neoclàssic menorquí. Ramis és conegut sobretot per Lucrècia, una obra escrita en vers alexandrí, influïda pel francès Racine i ambientada a l'antiga Roma. Quan es va restablir la sobirania espanyola a Menorca, Ramis va passar a escriure en castellà.