La Literatura Catalana del Segle XV: El Segle d'Or Valencià
L'esplendor de la poesia al segle XV
El segle XV és considerat el Segle d'Or de la literatura catalana per la gran quantitat i qualitat d'obres i poetes. El centre cultural de la Corona d'Aragó en aquella època era la ciutat de València.
Tipus de manifestacions poètiques
- Poesia culta: representada per grans poetes com Ausiàs March.
- Poesia de caràcter satíric: amb autors com Jaume Roig. Els poetes es reunien en tertúlies on criticaven els costums de l'època.
Poetes Cultes del Segle XV
Ausiàs March
Nascut a València, és un dels poetes més importants de la literatura catalana. Va escriure 128 poesies, conegudes com a cants d'amor.
La seva poesia és un instrument de confessió i un motiu de reflexió sobre la dualitat de l'ésser humà. Els seus poemes eren descriptius de la lluita interior.
Joan Roís de Corella
Va néixer a Gandia i va ser molt famós com a predicador. Va escriure obres de tema religiós, tant en poesia com en prosa.
La seva poesia
Representa l'encarnació de la crisi de l'esperit cavalleresc. Roís de Corella utilitza el decàs·sil·lab ausiasmarquià. El seu estil presenta una gran sensibilitat i un to d'intimitat. Pel que fa a la temàtica, la passió amorosa fou el centre de la seva poesia.
La seva prosa
Destaca la "Tragèdia de Caldesa", el nom de la dama que li va inspirar una gran passió amorosa. La majoria de les seves proses estan inspirades en històries mitològiques i tracten d'amors tràgics, com la "Història de Leandre i Hero".
L'Escola Satírica Valenciana
Durant el segle XV, va sorgir un corrent de poesia satírica entre els burgesos de València, un conjunt d'obres que conformen l'anomenada Escola Satírica Valenciana. Alguns autors i obres destacades són:
- Jaume Roig: considerat el predecessor d'aquest corrent amb la seva obra Espill.
- Bernat Fenollar: autor de Lo procés de les olives.
- Jaume Gassull: autor de La brama dels llauradors de l'horta de València contra lo venerable mossèn Fenollar.
- Joan Moreno: autor de Lo somni.
La prosa del segle XV
Als segles XIV i XV predomina la prosa didàctica de caràcter religiós i les narracions inspirades en cavallers errants. Cal distingir entre:
- Llibres de cavalleries: Es caracteritzen per la presència d'elements meravellosos i inversemblants.
- Novel·la cavalleresca: No hi ha presència d'elements meravellosos. Els protagonistes són forts i valents, però versemblants.
Novel·les cavalleresques destacades
- Curial e Güelfa: És una obra anònima escrita entre 1435 i 1462. Està dividida en tres parts i narra l'amor de Curial per una dona noble, Güelfa.
- Tirant lo Blanc: Escrita per Joanot Martorell, narra la història d'un gentilhome que és adoctrinat en la cavalleria per un ermità. Tirant s'enamora de la filla de l'emperador, Carmesina, aconsegueix diversos territoris, allibera l'imperi de l'amenaça turca i finalment es casa amb ella.
La Decadència (segles XVI-XVIII)
Als segles XVI, XVII i XVIII, la producció d'obres literàries en català va davallar clarament. Aquest període abasta moviments com el Renaixement, el Barroc, la Il·lustració i el Neoclassicisme.
Causes de la Decadència
- La unió dinàstica de Castella i la Corona d'Aragó.
- El descobriment d'Amèrica, que va convertir Castella en la gran potència de l'època.
- El gran desenvolupament de la literatura castellana durant el seu Segle d'Or.
- La Guerra de les Germanies, que va enfortir l'aristocràcia en detriment de la burgesia.
- La manca d'autors de gran relleu i la pèrdua de prestigi del català com a llengua literària.
El Renaixement (segle XVI)
El segle XVI va suposar un canvi de mentalitat en tots els àmbits de la vida humana.
La poesia renaixentista
Es caracteritza per la continuació de la tradició medieval, els intents d'adoptar les noves formes italianes i franceses a la mètrica catalana i la inspiració en la poesia popular. Autors destacats:
- Pere Serafí: Llibre primer d'amors i Llibre segon de les obres espirituals.
- Joan Timoneda: Flor d'enamorats.
- Jaume d'Olesa: Espill.
La prosa renaixentista
- Cristòfor Despuig: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.
El teatre renaixentista
- Lluís del Milà: El Cortesano.
- Joan Ferrandis d'Herèdia: La vesita.