Literatura Catalana dels Segles XVI-XVIII: Autors i Obres Clau

Segle XVI: Renaixement i Barroc Primerenc

El segle XVI va ser un període de transició i efervescència literària, amb figures clau que van marcar el Renaixement i els inicis del Barroc català.

Autors i Obres Destacades del Segle XVI

• Pere Serafí "Lo Grec": Poeta i pintor.
• Joan Pujol: Autor de l'èpic Lepant i de Visió en somni, un poema sobre la mala interpretació d'Ausiàs March.
• Joan Timoneda: Poeta de qui és difícil destriar l'autoria; va recollir cançons populars.
• Cristòfol Despuig: Conegut per la seva prosa humanística, especialment Les col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.
• Lluís del Milà i Joan Ferrandis d'Herèdia: Van conrear el teatre bilingüe (català i castellà) a la cort de Germana de Foix, amb alguna obra també en portuguès. Aquesta cort va ser un focus de castellanització a València.

Pere Serafí "Lo Grec"

Poeta i pintor. Es pensava que era d'origen grec, d'aquí les expressions en els seus poemes amb errors gramaticals que li van valer el sobrenom.

Joan Pujol

Autor de l'obra èpica Lepant. En un poema, se li apareix en somnis Ausiàs March, queixant-se que els poetes actuals no l'entenen.

Joan Timoneda

Poeta de qui és difícil destriar l'autoria de les seves obres. Va recollir cançons populars, i és complicat determinar quin és el seu material més original.

Cristòfol Despuig

Escriu prosa humanística, sent la seva obra més coneguda Les col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

Lluís del Milà i Joan Ferrandis d'Herèdia

Van fer teatre bilingüe (català i castellà); alguna obra també apareix en portuguès. La cort de Germana de Foix va ser un document històric de la castellanització de la cort valenciana.

Segle XVII: El Barroc Català

El segle XVII va veure l'eclosió del Barroc català, amb figures que van renovar la poesia i el teatre.

Francesc Fontanella i Francesc Vicenç Garcia

Escriuen poesia i teatre. Francesc Vicenç Garcia és considerat el "Quevedo català". Temps enrere, el barroc català es veia com una imitació del castellà, però ara se'l valora més per la seva originalitat i aportació pròpia.

Segle XVIII: Il·lustració i Neoclassicisme

Aquesta època es caracteritza per la Il·lustració i el Neoclassicisme, marcada per la Guerra de Successió i importants canvis sociopolítics.

Rafael Amat, Baró de Maldà

A Catalunya, Rafael Amat, conegut com el "Baró de Maldà", comentava moltes coses de la vida quotidiana. Era un dietarista, per això la seva obra Calaix de sastre és una obra singular, plena de reflexions i observacions personals.

El Neoclassicisme a Catalunya i les Illes

L'adopció del Neoclassicisme va tenir dues raons principals:

• Resistència lingüística: França volia imposar el francès, però la població no el volia parlar. Al final, es va continuar parlant el català, ja que no quedava més remei.
• Difusió cultural en zones perifèriques: Les zones molt allunyades del Decret de Nova Planta (Menorca, Catalunya Nord) volien difondre el Neoclassicisme. Tot i que es parlava francès, van optar per fer-ho en català per mantenir la seva identitat cultural.

Els escriptors rossellonesos traduïen obres per als catalans per tal de no quedar endarrerits culturalment respecte a Europa.

En el cas de Menorca, els francesos volien Maó i no van obligar els menorquins a canviar de llengua; només volien poder-hi establir-se. Van permetre que el català fos oficial i es van crear societats socioculturals, cosa que va satisfer els menorquins. En aquesta època, es va desenvolupar principalment el teatre, amb autors com Joan Ramis i Ramis i la seva obra Lucrècia.