Literatura Catalana Medieval: De Trobadors a Tirant lo Blanc
La literatura catalana de l'Edat Mitjana s'emmarca en un període històric que va des de la Caiguda de l'Imperi Romà (segle V d.C.) fins al Descobriment d'Amèrica (segle XV, any 1492).
Literatura Catalana Medieval: Una Visió General
La literatura catalana de l'Edat Mitjana es pot classificar en diversos tipus:
- Literatura moral i religiosa: Obres amb un propòsit didàctic o espiritual.
- Literatura cavalleresca i cortesana: Relats d'aventures i poemes sobre l'amor idealitzat.
- Literatura popular: Expressions literàries de caràcter més senzill i oral.
L'obra de Ramon Llull, del segle XIII, recull elements d'aquests tres tipus de literatura.
La Poesia Trobadors: Origen i Característiques
La poesia trobadoresca va néixer durant la primera meitat del segle XII. Va ser la primera poesia culta composta en una llengua romànica, l'occità o provençal.
Estils del "Trobar"
En l'art de versificar, anomenat "trobar", hi havia tres estils principals:
- Trobar lleu: Poesia senzilla i entenedora.
- Trobar clus: Poesia hermètica i difícil d'entendre.
- Trobar ric: Poesia caracteritzada pel culte a la forma i a la musicalitat del vers.
L'Amor Cortès: Tema Central
L'amor cortès és el tema central de la poesia trobadoresca. El trobador es declarava vassall de la dama, anomenada midons. La dama estimada pel trobador havia de ser casada. Els lausengiers (amics del marit) eren personatges envejosos que podien delatar la relació al marit (el gelós).
Gèneres de la Poesia Trobadors
Els principals gèneres de la poesia trobadoresca són:
- Cançó: Es fa una lloança i idealització de la dama.
- Alba: Narra la separació dels amants a l'alba.
- Pastorel·la: Diàleg entre un cavaller i una pastora.
- Dansa: Cançó per ballar.
- Tençó: Discussió poètica entre dos trobadors.
- Plany: Lament per la mort d'un ésser estimat.
- Sirventès: Atac personal o propaganda d'idees.
El trobador creava composicions literàries i musicals alhora, destinades a ser difoses mitjançant el cant dels joglars. La influència dels trobadors es va mantenir fins al segle XIV.
Ramon Llull i els Primers Textos en Català
Els primers textos en català, com el Forum Iudicum, daten del segle XII.
Ramon Llull (1232/33 - 1315/16) va ser una figura cabdal que va escriure una gran quantitat de llibres, dels quals se n'han conservat aproximadament 250. Entre les seves obres més conegudes destaquen el Llibre de les bèsties i el Llibre d'Amic e Amat. Llull va escriure en quatre llengües: llatí, occità/provençal, català i àrab.
Les Grans Cròniques i Bernat Metge
Entre els segles XIII i XIV, es van escriure les Quatre Grans Cròniques, llibres historiogràfics fonamentals per a la història de Catalunya. Els seus autors van ser Jaume I, Bernat Desclot, Pere el Cerimoniós i Ramon Muntaner.
Bernat Metge (1340/46 - 1413) és un altre autor destacat d'aquest període, conegut per la seva obra Lo Somni.
El Segle d'Or Valencià i Ausiàs March
La literatura catalana va assolir el seu moment més brillant al segle XV, especialment a València, període conegut com el Segle d'Or.
Ausiàs March: El Poeta de l'Amor
Ausiàs March (segle XV, Gandia) va ser el primer poeta que va escriure en una llengua genuïnament catalana. El tema amorós ocupa la major part de la seva extensa obra. La seva poesia s'agrupa en cicles classificats pel tema o pel "senyal". En funció d'aquests senyals, la seva poesia amorosa representa cinc grans cicles:
- Plena de seny
- Llir entre cards
- Mon darrer bé
- Amor, amor
- Oh foll amor
La Narrativa Cavalleresca: Llibres i Novel·les
La narrativa escrita durant l'Edat Mitjana va originar dos tipus d'obres:
Llibres de Cavalleries
Els llibres de cavalleries, com l'Amadís de Gaula o el cicle de Lancelot, assoleixen el seu punt culminant en aquest gènere. Es caracteritzen per:
- Elements meravellosos.
- La força física exageradíssima dels cavallers.
- L'acció situada en terres llunyanes i exòtiques, i en un passat remot.
Novel·les Cavalleresques
Les novel·les cavalleresques, com el Tirant lo Blanc o el Curial e Güelfa, presenten diferències notables:
- No tenen elements meravellosos.
- Els seus protagonistes són molt forts i valents, però en proporció humana.
- Les accions es narren en terres conegudes.
Miguel de Cervantes, a El Quixot, es burla dels llibres d'estil de l'Amadís, però salva de la foguera el Tirant lo Blanc, considerant-la la millor novel·la cavalleresca que s'hagi escrit mai.
Tirant lo Blanc: Obra Mestra de Joanot Martorell
El Tirant lo Blanc, considerada una de les novel·les més rellevants de la literatura catalana i europea, va ser escrita per Joanot Martorell durant la segona meitat del segle XV i impresa per primera vegada el 1490. Narra la història d'un jove cavaller.
La novel·la combina elements cavallerescos i sentimentals. L'amor dels joves protagonistes, Tirant i Carmesina, és afavorit per la donzella Plaerdemavida i destorbat per la Viuda Reposada. Quan Tirant torna a Constantinoble i allibera l'imperi dels turcs, es casa amb Carmesina. Al final de la novel·la, tots dos moren: Tirant a causa d'una malaltia i Carmesina, de la tristesa per la mort de Tirant.