Literatura Catalana: Poesia Trobadoresca i Prosa Moralitzadora
La poesia trobadoresca
La poesia lírica que es produïa en els àmbits cortesans encara repetia els tòpics trobadorescos que recreaven els valors propis de la noblesa feudal: el vassallatge amorós, la noblesa de la sang o el valor militar. Aquesta continuïtat s'explica per la promoció que es feia des de la cort, ja que era una mostra de poder cultural dels reis. El 1393 es va crear el Consistori de Barcelona, imitant el Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa, que pretengué reviscolar la poesia antiga occitana mitjançant els Jocs Florals.
Jaume i Pere Marc
Oncle i pare, respectivament, d'Ausiàs Marc, foren autors d'una obra poètica basada en els tòpics de l'amor cortès:
- Jaume Marc: Fou un dels organitzadors del Consistori de Barcelona i escrigué una gramàtica poètica, el Llibre de concordances, un recull de preceptes literaris per als escriptors que participaven en els Jocs Florals, a més de composicions líriques.
- Pere Marc: Fou un autor de noves rimades i de poesies que reflectien els tòpics trobadorescos.
Gilabert de Pròixida
Fou un poeta valencià, cavaller vinculat a la cort, que va participar en les expedicions militars a Sicília i Sardenya. Encara que va estar a Itàlia, no es va influir per l'humanisme italià. Es conserven 21 poemes de reflexió amorosa que segueixen els tòpics trobadorescos:
- La submissió del poeta a la dama.
- El vassallatge amorós.
- La crueltat de la dama.
- La dolçor del dolor que provoca l'amor.
- La dama com a font de virtuts.
La prosa moralitzadora
Entre els llibres escrits al segle XIV predomina la temàtica moralitzadora que segueix el corrent de Ramon Llull. Així, els escriptors i oradors religiosos produïen abundants reculls de proverbis i relats de miracles i fets meravellosos, sovint ingenus i falts de rigor, que tractaven d'influir en la conducta moral de la gent d'acord amb els valors de l'Església.
Francesc d'Eiximenis
Fou un frare franciscà. De jove viatjà i estudià a les universitats europees i, en la maduresa, abastà un gran nom en la cort i en el món religiós. L'obra més coneguda i extensa és Lo Crestià, conjunt de textos que pretenen orientar la conducta dels cristians. L'estil és clar i planer, ja que les exposicions llargues s'acompanyen d'una breu explicació.