Literatura catalana: Renaixença i segles XVI-XVIII

Literatura catalana als segles XVI, XVII i XVIII

Després d'un segle XV esplendorós, la literatura catalana va caure en decadència.

Causes de la davallada:

• Allunyament de la cort i castellanització de la noblesa.
• Enlluernament per la literatura castellana, sobretot al segle XVII.
• Conseqüències d'una sèrie de fets històrics.
• Aparició de la impremta, que va afavorir el castellà com a llengua de difusió.

La producció literària del segle XVI està marcada per dos fets bàsics: la influència d'Ausiàs March en la poesia, i l'humanisme i el Renaixement en la literatura.

En el camp de la poesia culta, destaca Pere Serafí, amb poesies centrades en l'amor i temes religiosos. També Joan Timoneda. En la prosa, trobem Cristòfor Despuig. La literatura catalana del segle XVII va trencar amb la línia del segle anterior i va esdevenir una còpia de la literatura castellana del barroc. En la poesia, destaca Francesc Vicenç Garcia, el Rector de Vallfogona. La seva obra poètica es va centrar en temes amorosos i religiosos, i en molts predomina una visió pessimista de la vida i de la fugacitat de l'existència terrenal. Francesc Fontanella és l'altre poeta important d'aquest segle. La influència de la Il·lustració i del neoclassicisme va fer que el segle XVIII encara oferís una pobresa més gran en la producció literària, ja que es va prohibir publicar en català. Hi destaca el Baró de Maldà. Durant els segles XVI, XVII i XVIII van aflorar produccions literàries de qualitat notable que formen l'anomenada literatura popular catalana, transmesa de generació en generació: goigs, nadales i cançons religioses. També es va enriquir el cançoner català amb romanços i cançons.

Renaixença

Desenvolupament econòmic i social de Catalunya —Industrialització— domini de la burgesia. Progressiva recuperació de la llengua i la literatura catalana. Arribada del Romanticisme. Presa de consciència nacionalista en la societat que es va reflectir en:

• Ús del català en els àmbits culturals i literaris.
• Revalorització del passat medieval.
• Creació d'una literatura pròpia, desvinculada dels models literaris castellans.
• Restabliment dels Jocs Florals que, a partir del 1859, es van tornar a instituir i es van convertir en una plataforma per reactivar la literatura catalana.

Trets del Romanticisme:

• Individualisme i potenciació del "jo" subjectiu.
• Predomini dels sentiments i la imaginació per damunt de la raó.
• Llibertat de creació, espontaneïtat i originalitat.
• Idealització de la realitat.
• Temes inspirats en l'edat mitjana.
• Interès per la cultura popular.
• Valorització de la bellesa.

Àngel Guimerà

Teatre culte:

Representat pel drama històric, dirigit a la burgesia adinerada.

Teatre popular:

Que ridiculitzava els costums i personatges típics de la classe burgesa.

Intenta en el seu teatre unir aquests dos tipus de teatre. En la seva obra podem distingir tres etapes:

Etapa 1: etapa romàntica

Conjunt de drames històrics escrits. Mar i cel.

Etapa 2: plenitud artística

Busca la síntesi entre el romanticisme i el realisme. Maria Rosa, Terra baixa, La filla del mar.

Etapa 3: adaptació del seu teatre als nous corrents estètics

No va assolir l'èxit popular de l'etapa anterior.

Narcís Oller

Al segle XIX, el gènere narratiu va assolir la màxima esplendor amb la figura de Narcís Oller.