Literatura Llatina: Etapes, Gèneres i Autors Clau

Etapes de la Literatura Llatina

Època Arcaica (s. III - I a.C.)

Des dels inicis fins a l'any 81 a.C., data en què Ciceró pronuncia el seu primer discurs.

Època Clàssica o Àuria (s. I a.C.)

Des de Ciceró fins a la mort d'Octavi August (14 d.C.). Aquesta etapa se subdivideix en dos períodes:

• Període Ciceronià: Coincideix amb la República.
• Període Augustià: Comprèn els primers anys de l'imperi.

Època Postclàssica o d'Argent (s. I - II d.C.)

Des de la mort d'Octavi August fins a Marc Aureli (180 d.C.).

Època Decadent o Tardana (s. II - V d.C.)

Des de Marc Aureli fins a la caiguda de Roma.

Gèneres Literaris Llatins

Segons el fons o la forma, poden ser:

• Prosa: Història, oratòria, filosofia, epistolografia...
• Vers: Èpica, teatre, lírica, sàtira, epigrames...

Èpica

L'èpica és una manifestació literària en la qual es narren esdeveniments o fets heroics. Inicialment, els escriptors romans van prendre, i fins i tot van traduir, models grecs. Però, en la seva maduresa, l'èpica llatina es converteix en el producte de la ment d'un poeta culte que intenta sublimar els orígens de Roma i alguns representants del poder romà. Els autors èpics més destacats són: Enni, Virgili, Ovidi i Lucà.

Teatre

Juntament amb l'èpica, el teatre és el gènere literari més antic de la literatura llatina. Els romans van copiar els esquemes de la tragèdia i la comèdia gregues, els quals van mantenir amb rigor.

Segons els models grecs, podem parlar de tragèdia i comèdia:

Tragèdia

Representa la grandesa de situacions conflictives, en les quals uns personatges passen, habitualment, d'una situació feliç a una desgràcia, conduïts per un destí fatal.

Enni i Sèneca en són els màxims exponents.

Comèdia

Mostra situacions humanes, moltes vegades preses de la vida quotidiana, i reflecteix fets relacionats amb un moment polític i social fàcil de reconèixer pel públic, amb una finalitat crítica i burlesca. Plaute i Terenci en són els principals representants.

Lírica

És el gènere més apropiat per a transmetre sentiments i pensaments personals.

Alguns dels principals subgèneres lírics són:

• Ègloga: Composició poètica en la qual uns pastors dialoguen sobre temes generalment amorosos; també rivalitzen per demostrar quin és el millor músic i poeta. Destaca Virgili.
• Elegia: Composició poètica en què els autors llatins tractaven afers socials i polítics. Destaquen Properci, Catul i Tibul.
• Epigrama: Inscripcions funeràries breus que es gravaven en monuments. Destaca Marcial.
• Oda: Composició de tema elevat en la qual el poeta expressa els seus sentiments i reflexions sobre assumptes relacionats amb la vida. Destaca Horaci.

Sàtira

És un gènere genuïnament romà amb el qual s'ataquen persones, institucions i costums de la societat romana. Destaquen Lucili, Varó, Horaci i Juvenal.

Didàctica

Es classifiquen en els subgèneres: poesia didàctica (ensenyament i bellesa), faula i les proses científica, jurídica, mèdica, tècnica... Destaquen Fedre i Lucreci.

Oratòria

Considerada una de les manifestacions més genuïnes del caràcter romà. Màxim representant: Ciceró.

Història

Gènere literari en el qual es pretén fer compatible la narració d'esdeveniments històrics amb la bellesa del llenguatge. Destaquen: Juli Cèsar, Sal·lusti, Tit Livi i Tàcit.

Novel·la

Subgènere narratiu que es caracteritza pel fet de relatar esdeveniments, ficticis o reals. Va sorgir quan els valors de la societat romana van entrar en crisi. Destaquen: Petroni i Apuleu.

Filosofia

Va ser un gènere que va seguir els dictats i els corrents de la grega, sense aportar res d'original. Destaquen: Ciceró, Sèneca i Lucreci.