Lleis de Mendel i les seves excepcions: Herència genètica

Biologia2,73 KB

Lleis de Mendel

  1. Tots els descendents d’un encreuament entre dues races pures són iguals entre si.
  2. Els dos factors hereditaris que informen sobre un mateix caràcter són independents, se separen i es reparteixen entre els descendents, aparellant-se a l’atzar.
  3. Els factors hereditaris no antagònics mantenen la seva independència a través de les generacions, agrupant-se a l’atzar en els descendents.

Excepcions a les lleis de Mendel

  1. Herència d’un sol caràcter amb herència intermèdia: Alguns caràcters no mostren una relació de dominància, ja que els dos al·lels de cada caràcter són equipotents i s’expressen per igual en l’híbrid. Exemple: flor de nit, roig + blanc = rosa.
  2. Herència regulada per una sèrie d’al·lels múltiples: Exemple: grups sanguinis.
  3. Interacció gènica: Un caràcter depèn de més d’un gen. Dos tipus: epistàtica i no epistàtica. Gen epistàtic: gen que suprimeix la manifestació de l’altre. Gen hipostàtic: gen suprimit.
  4. Herència de caràcters quantitatius: Els caràcters depenen de molts gens, cadascun dels quals posseeix un petit efecte additiu sobre el fenotip. Exemple: color dels grans de blat.
  5. Transmissió no independent de dos caràcters: gens lligats. Lligament absolut: els gens s’hereten en bloc. Per tant, a la segona generació només apareixen característiques d’un dels progenitors de la primera generació P. Exemple: mosca Drosophila.

Mutacions

Mutacions puntuals

  1. Mutacions per substitucions de parells de bases: Únicament es modifica un aminoàcid de la proteïna resultant, per la qual cosa no solen ser perjudicials.
  2. Mutacions per corriment de l’ordre de lectura: Són degudes a la incorporació o pèrdua de bases nitrogenades.

Mutacions cromosòmiques

Quan canvien zones senceres del cromosoma. Tipus: inversions, deleció, duplicació i translocacions.

Mutacions genòmiques

  • Fusió cèntrica: Unió de dos cromosomes no homòlegs.
  • Fissió cèntrica: Quan un cromosoma es trenca en dos.
  • Haploidia: Impliquen la pèrdua de jocs cromosòmics.
  • Aneuploidia: Quan un individu té un cromosoma de més o de menys, sense arribar a aconseguir un joc complet. Exemples: síndrome de Down: és deguda a la trisomia del parell cromosòmic 21 (47 cromosomes); síndrome de Klinefelter (44 autosomes + XXY): afecta els cromosomes sexuals i origina individus masculins estèrils.

Descarregar

PDF Word HTML