Llenguatge, Cultura i Diversitat Cultural

El Llenguatge i la Capacitat Simbòlica

Gràcies al llenguatge, l’ésser humà és capaç de fer generalitzacions i abstraccions, i de referir-se a realitats passades, futures o imaginàries. L’ésser humà es pot expressar mitjançant el llenguatge (diferència qualitativa). La filogènesi del llenguatge s’ocupa de l’origen del llenguatge. Se suposa que el llenguatge articulat ha derivat del llenguatge gestual. Es plantegen diverses hipòtesis sobre com, quan i per què van derivar l’un de l’altre:

• Una mutació genètica hauria estat la causa de l’especialització. No sembla gaire possible que totes les adaptacions neurològiques s’originessin per una mutació aïllada.
• Un increment progressiu de la intel·ligència general afavoria l’aparició i el creixement de la capacitat simbòlica i lingüística.
• La generalització de senyals gestuals que s’aniria combinant amb els senyals vocals.

Cultura

La situació actual de pluralitat i el contagi cultural creixent han propiciat una discussió filosòfica sobre si és o no és desitjable aquesta tendència.

La cultura com a factor humanitzador

En aquests milions d’anys, no es produeix tan sols l’hominització (aparició del gènere Homo i de totes les seves espècies) sinó que també es produeix la humanització on apareixen les primeres espècies que es poden considerar humanes. Els homínids sofreixen una sèrie de canvis fins a arribar a l’ésser humà: posició erecta, alliberament de les mans, però el que realment és essencial és l’aparició de la cultura. Si la determinació biològica i genètica amb la qual venim al món constitueix el que considerem la nostra dimensió natural, la cultural, en canvi, està formada per tot allò adquirit socialment: coneixements, tàctiques... La cultura és el conjunt d’informacions adquirides per aprenentatge social.

Cultura Animal

• Formada pel conjunt d’informacions socials.
• Forma d’aprenentatge i transmissió: imitació.
• Conseqüències:
  • Necessitat de contacte directe en la transmissió de la informació.
  • Caràcter fragmentari i restringit de la cultura.

Cultura Humana

• Formada pel conjunt d’informacions socials.
• Forma d’aprenentatge i transmissió: mitjançant el llenguatge que permet l’assimilació de conductes noves.
• Conseqüències:
  • Possibilitat de transmissió de la informació a distància.
  • Caràcter acumulatiu de la cultura.
  • Dinamisme, varietat i riquesa cultural.

Diversitat Cultural

Actualment conviuen en el nostre planeta nombroses cultures: rural, urbana, oriental, musulmana, cristiana, llatina, protestant, nord-americana, etc. Aquesta pluralitat es coneix amb el nom de diversitat cultural. L’home, a diferència dels animals, és un ésser obert que posseeix la llibertat per a determinar la seva conducta, és a dir, pot escollir la resposta més adient en cada cas. L’aïllament i la manca de contacte entre els diferents grups que poblen la Terra han afavorit la diferenciació.

Actituds davant la diversitat cultural

Etnocentrisme

Són els que jutgen i valoren la cultura dels altres grups des de criteris o creences de la pròpia cultura, menyspreen i critiquen els elements culturals diferents, actitud base de fenòmens com l’imperialisme o la colonització.

Racisme

Consideració de l’existència d’una raça superior, es manifesta en comportaments que permetin la marginació i l’aïllament.

Xenofòbia

Actitud de menyspreu i rebuig envers el que és estranger.

Relativisme Cultural

Considera que és impossible comparar o avaluar les característiques de les diferents cultures. Es basa en la creença que qualsevol cultura té valor en ella mateixa.

Universalisme

Aquesta doctrina proposa un rebuig envers les actituds etnocèntriques per tal d’evitar que unes cultures s’imposin a unes altres, basant-se en un diàleg real que faciliti la convergència d’aquells trets culturals que han demostrat la seva eficàcia (l’organització democràtica de la societat, el respecte als drets fonamentals, la igualtat d’oportunitats o l'estima i la cura de valors com la llibertat o la solidaritat). Per als defensors d’aquesta doctrina, aquests trets mereixen ser universals; és a dir, estendre's a totes les cultures.

Interculturalisme i diàleg

Aquesta posició neix del reconeixement de la pluralitat cultural com un fet enriquidor, ja que ens pot ajudar a entendre millor el món i a nosaltres mateixos. Es basa en la consideració que és possible i desitjable la convivència pacífica i harmoniosa de les diferents formes de vida.