Les llengües: Famílies, classificació i estatus
Família de llengües indoeuropees
Llevat d'un reduït grup de llengües, totes les altres que es parlen actualment a Europa estan emparentades i formen part d'una mateixa família lingüística: la indoeuropea.
La família lingüística indoeuropea està integrada per un conjunt de llengües que tenen un origen comú: la llengua del poble indoeuropeu que fa uns 6000 anys habitava a l'estepa eurasiàtica.
A partir del segle XV, a causa de les grans colonitzacions dels imperis europeus, algunes d'aquestes llengües van arribar també a altres continents.
Les llengües i els estats a Europa
L'Europa de les llengües no es correspon amb l'Europa dels estats. La major part dels estats europeus, tret de Portugal, Albània i Islàndia, presenten una realitat plurilingüe. Hi ha estats en què la seva constitució tan sols reconeix l'oficialitat d'una sola llengua. Hi ha altres estats la constitució dels quals reconeix l'oficialitat de diverses llengües.
Origen i evolució de les llengües romàniques
Les llengües romàniques van sorgir a l'època medieval a resultes d'un lent procés d'evolució interna de la llengua llatina. Les llengües romàniques comencen a tenir entitat pròpia diferenciada de la del llatí pels volts dels segles VIII i IX. Les llengües romàniques accedeixen a l'àmbit escrit i de mica en mica hi van substituint la llengua llatina.
Qualitats de l'escriptura eficaç
Per comunicar-nos, ens hem d'expressar d'una manera intel·ligible. Un text escrit és eficaç quan el lector pot llegir-lo i entendre'l fàcilment. Per tant, el grau de comprensió d'un lector depèn en bona part de la llegibilitat de l'escrit. Per produir un escrit amb llegibilitat textual alta, hem d'expressar-nos amb un estil que tingui les qualitats següents:
- a) Concisió
- b) Claredat
- c) Precisió
Principals famílies lingüístiques del món
- Eurasiàtiques: indoeuropea, uraloiukaguira, caucàsica, paleosiberiana, altaica.
- Africanes: afroasiàtica, nilosahariana, nigerocongolesa, khoisan.
- Famílies de llengües del centre i el sud-est d'Àsia i Oceania: dravídica, sinotibetana, àustrica, indopacífica, australiana.
- Famílies de llengües d'Amèrica: ameríndia, esquimoaleuta, na-dené.
Classificació tipològica de les llengües
La classificació tipològica de les llengües es basa en similituds estructurals.
- a) Les llengües aïllants: com el xinès i moltes altres del sud-est d'Àsia, es caracteritzen perquè els elements oracionals estan configurats com a unitats invariables.
- b) Les llengües flexives: com les llengües romàniques pertanyents a la família indoeuropea, es caracteritzen perquè la majoria de mots tenen diverses formes en funció dels morfemes flexius.
- c) Les llengües aglutinants: com les llengües del subgrup turquès pertanyents a la família altaica, es caracteritzen perquè a partir de morfemes diversos es poden formar unitats lèxiques que nosaltres només podem expressar recorrent a sintagmes més o menys complexos.
L'estatus d'una llengua
L'estatus d'una llengua és determinat per la posició jurídica, política i social que ocupa en un territori. Pel que fa a la regulació jurídica, hi ha llengües privilegiades o dominants que tenen el rang d'oficial.
La vitalitat d'una llengua
La vitalitat d'una llengua: L'ús lingüístic determina el grau de vitalitat d'una llengua. Així, parlem de llengües normalitzades quan s'utilitzen de manera estable en els diferents àmbits socials; de llengües en procés de normalització quan estan en via de recuperació d'àmbits socials que abans no tenien o que havien perdut; i de llengües en procés de substitució.