La llibertat d'acció i la societat segons John Stuart Mill
La llibertat d'acció segons John Stuart Mill
Per Mill, el que justifica la llibertat d'acció, sempre que no danyi els altres, és la utilitat. Gràcies a la llibertat d'acció hi ha progrés a la humanitat.
Utilitat = Progrés de la humanitat
Hi ha una societat plural gràcies a la llibertat d'acció. Els individus podran forjar millor la seva personalitat si tenen una diversitat d'estils de vida. En canvi, les societats conformistes o tradicionals censuren les persones excèntriques, originals, creatives i genials en nom de la seguretat.
La paradoxa d'Occident i Orient
Mill analitza la superioritat d'Occident sobre Orient (Xina, Índia) com una paradoxa. Per explicar-la, Mill creu que Orient ha caigut en el despotisme de la tradició, en el respecte a l'autoritat i al costum.
La societat oriental és uniforme però estàndard, mentre que la força d'Occident és la seva debilitat: a Occident no hi ha hagut cap tradició que hagi estat imposada sobre les altres. El resultat és una societat plural amb conflictes interns que han estimulat la innovació.
Relació entre individu i societat
La defensa de la llibertat individual no implica una defensa de l'egoisme. Mill ressalta la dimensió social de la nostra existència. Per Mill, els individus creixen i es desenvolupen en contacte amb els altres.
Els individus són com arbres que es poden desplaçar, utilitzant totes les capacitats mentals; la dimensió social és imprescindible per créixer com a individu. Tot i destacar la relació social de l'individu, no nega la necessitat que cadascú ha de ser responsable dels seus actes.
Ser responsable implica:
- Els nostres actes seran jutjats pels altres.
- Nosaltres viurem i desenvoluparem el nostre projecte de vida.
Per Mill, el pitjor que et pot passar és deixar-te convèncer per l'opinió dels altres (només pots ser responsable dels teus actes quan ets lliure).
Esquemes: mirar mòbil.
El paper de l'Estat i la Llei
Per Mill, l'Estat legitimat només podria castigar aquells actes que afecten els drets i les llibertats dels altres. L'instrument que té l'Estat per castigar és la llei.
La llei ha de ser imparcial: ha de tractar tots els individus per igual, independentment de les seves idees religioses o de les seves creences morals. La llei sanciona els delictes i no els pecats.
Hi ha conductes que, tot i ser rebutjades des del punt de vista moral, no es poden considerar delictes des del punt de vista jurídic. De fet, seria absurd prohibir-los; per exemple: l'enveja, el vici, etc.