La llibertat guiant al poble

1. Fitxa tècnica

Nom Autor: Eugène Delacroix (París 1798-1863) Tècnica: oli sobre tela Crono: 1830 (s.XIX) Dim: 2.60 x 3.25 m Estil: romàntic Tema: al·legòric i històric Loc actual: Musée de Louvre (París) (*Context històric)/Biografia de l'autor: Aquesta obra s'emmarca dins de les anomenades revolucions burgeses que es van produir a Europa durant la primera meitat del segle XIX després de la caiguda de Napoleó i com a reacció al retorn a l'Antic Règim que la Restauració va imposar a partir del Congrés de Viena 1815. Les lluites revolucionàries en favor del liberalisme i el nacionalisme caracteritzen aquest període, unes lluites amb les quals els pintors romàntics es van sentir plenament identificats i van captar en els seus quadres. Fa referència a les 'Les tres jornades glorioses' que es van produir a París l'any 1830 i amb les quals es va posar fi al govern absolutista dels Borbons a França i es va obrir pas a una monarquia parlamentària sota Lluís Felip d'Orleans. Biografia de l'autor → Eugène Delacroix va ser el pintor francès més destacat del moviment romàntic. Deixeble de Géricault, Delacroix va centrar la seva formació en la còpia dels vells mestres de Louvre, especialment de Rubens i l'escola veneciana. El descobriment de l'obra de Constable, la tècnica i la manera com emprava els colors per crear un ambient, el va fer viatjar a Anglaterra l'any 1825, on va quedar entusiasmat per la pintura anglesa de Gainsborought. Atret per tot l'exòtic, Delacroix l'any 1832 va visitar el Marroc, on va descobrir la lluïssor de la llum i del color dels paisatges, a més d'adquirir una rica i variada imatgeria visual que apareix posteriorment a la seva pintura. Quan va tornar a França, va rebre encàrrecs oficials per pintar i decorar edificis públics, i va arribar a ser el pintor de murals més coneguts del país.

2. Anàlisi formal

Descripció formal: Predomini del color sobre la línia. S'abandona el model escultòric de contorns nítids propi del neoclassicisme. Els colors són càlids, amb predomini dels ocres, però en destaquen el vermell i el blau de la bandera, que apareixen en diversos llocs del quadre. El blau que duu la llibertat a la bandera, el de la polaina del mort de la part inferior, i el de la vestimenta del ferit, formen l'eix central de la obra. La llum en aquest quadre és un element primordial. Hi veiem un esclat en el mort de la part de sota i al voltant de la figura de la Llibertat. Les cases i els núvols es troben dissolts entre fums i jocs lumínics. Hi ha dos focus, un de lateral que il·lumina als personatges des de l'esquerra, i un que ve de darrere. És a dir, el fons està molt il·luminat i les figures s'hi retallen a contrallum. Elements plàstics: Dibuix → destaca el color sobre la línia. Treballa els contorns. A mida que ens allunyem hi ha un traç totalment difós. Color → predominen colors ocres i grisos apagats. Destaquen el vermell, el blanc, el blau que són els que pertanyen a la bandera francesa. Llum → és irreal ja que és creada pel pintor. Profunditat → juga amb els contorns i els colors. Hi ha perspectiva aèria. Elements propers nítids. Situa els personatges en diferents plans: Primer pla: morts. Segon pla: dóna i els dos personatges que l'acompanyen. Tercer pla: personatges i paisatges.

Composició

Asimètrica, superficial i oberta. L'esquema compositiu s'ha estructurat a partir d'un triangle en què la bandera tricolor de França ocupa el vèrtex superior i els cossos morts, al primer terme de l'escena, ocupen la base. La figura femenina és l'eix central en relació amb el qual es distribueixen els altres personatges. La utilització d'aquesta piràmide es remet a El rai de la Medusa, de Géricault, però invertida. La profunditat i la representació de l'espai s'aconsegueix mitjançant l'aplicació de la perspectiva aèria i per la superposició de 4 diferents plans. En el 1r hi trobem els cossos dels difunts, en el 2n a la Llibertat, al burgès, al moribund i al noi jove, al 3r pla s'hi veu un conjunt de persones (la població) lluitant, i al 4t, al fons, s'hi veu la ciutat enmig de la boira i el fum. La Llibertat guiant al poble és una composició amb un dinamisme molt accentuat que presenta als personatges fent gestos passionals, ens volen transmetre els seus sentiments i volen que com a espectador participem amb ells a la revolta. Delacroix plasma un moment instantani de caràcter històric amb una voluntat d'eternitat al mostrar-nos la Llibertat (eterna).

Estil/o (Models i influències)

Estil: Romanticisme (moviment artístic nascut a França que rebutja l'ordre i el materialisme burgès, així com la industrialització). Les característiques principals són: la valoració del sentiment i la passió per sobre de la raó, la reivindicació de l'individualisme, els sentiments i la imaginació, la identificació amb els processos revolucionaris i els moviments nacionalistes de l'època, i el gust per tot allò llunyà i exòtic. Models i influències: Influències → Recull la influència de diferents creadors: força dinàmica de Rubens, la terribilità de Miquel Àngel, clarobscur de Caravaggio, tractament del color de l'escola veneciana de Ticià, de Goya, El seu mestre Géricault de qui sembla haver tret algunes de les figures mortes o agonitzants de la part inferior de la tela que recorden al Rai de la Medusa. Models → Considerat exponent màxim de l'art romàntic francès. Delacroix va ser un dels pintors principals de la temàtica exòtica, que vesteix amb una gran riquesa cromàtica. Això va tenir molta repercussió posterior i va inspirar l'obra d'un gran nombre d'artistes com: Renoir, Seurat i Van Gogh, entre d'altres.

3. Interp/ Anàlisi concep

Contingut i significat (temàtica): Aquest quadre transforma en al·legoria els fets revolucionaris que es van produir a París els dies 27, 28, 29 de juliol del 1830 i que van posar fi al regnat dels borbons a França i van donar pas a una monarquia constitucional. La finalitat d'aquesta tela era remarcar l'esperit combatiu i de rebel·lia que va unir al poble francès. Amb aquesta intenció hi ha representades classes i categories socials diferents: - La burgesia: personificada en la figura que porta barret de copa alta i que agafa un fusell. La classe menestral: amb camisa blanca, un barret amb l'escarapel·la i un sabre a la mà dreta. Els joves: simbolitzen el canvi futur, armats de pistoles. Gran massa popular: ocupa el segon terme i el fons de l'obra. Guiant tots aquests personatges hi ha una figura femenina mig nua i armada amb un fusell que fa onejar la bandera tricolor. És la personificació de la llibertat i per assimilació, de la nova França per la qual lluiten. El gran impacte de l'obra va fer que amb el temps, se n'oblidès la funció propagandística inicial i que se li anés atribuint un caràcter més commemoratiu. Funció: propagandística i commemorativa.