Llotja de València i Mare de Déu de Sallent: art gòtic i patrimoni

Llotja de València

Autors: Pere Comte i Joan Ivarra. Sala de Contractació (finals s. XV). Pere Comte, Joan Cabrera i Domingo Urtiaga: Consolat del Mar (principis s. XVI).

És una llotja de pedra i fusta d'estil gòtic situada a València. Està dividida en quatre parts. Des de l'exterior es distingeixen dos cossos separats per una torre. A la dreta hi ha la Sala de Contractació, amb una gran porta d'arc apuntat rodejada de relleus escultòrics i grans finestrals amb traceries. A l'esquerra s'ubica el Consolat del Mar, de tres pisos:

• planta baixa amb finestres senzilles;
• planta noble amb grans finestrals dividits per dues columnes fines;
• tercer pis amb finestres d'arc flamíger separades per contraforts coronats per pinacles.

A més, presenta merlets i 28 gàrgoles. La Sala de Contractació es divideix en tres naus sustentades per columnes; també hi ha columnes adossades al mur. A l'interior del Consolat del Mar hi ha caixetons de fusta poligonals i quadrats que decoren els sostres.

La torre acull una capella a la planta baixa i una presó. En el pati dels tarongers destaquen una font central i les filigranes de les finestres ogivals.

Mare de Déu de Sallent de Sanaüja

Autor: desconegut. Datació: mitjans del s. XIV. Aquesta obra és una escultura exenta d'alabastre policromat d'estil gòtic i temàtica religiosa que mesura 118 x 39 cm; es conserva al MNAC.

La Mare de Déu té proporcions harmonioses: està coronada i subjecta el Nen al braç mentre li acaricia el peu. El Nen (Jesús) té un colom a la mà i amb l'altra agafa la túnica. A diferència de l'art romànic, presenta un dinamisme compositiu marcat per un hanchement (desplaçament del maluc), és a dir, una inclinació del cos de la Mare de Déu per contrarestar el pes del Nen; això trenca amb la simetria rígida anterior.

La túnica genera molts plecs que, sumats al contacte filial, accentuen el naturalisme de la composició. Gràcies a l'alabastre es poden obtenir acabats molt precisos en la representació de la roba i del rostre. Els detalls facials transmeten una expressivitat humana. Antigament l'obra estava policromada.

Temàtica i iconografia: Jesús té un colom, un recurs iconogràfic que rememora un dels relats de la seva infantesa en el qual jugava amb ocells de fang que es van convertir en reals; aquest motiu és freqüent en l'art gòtic.

Observacions finals

• Llotja de València: exemple cabdal de l'arquitectura gòtica civil mediterrània, amb funcions comercials i institucionals.
• Mare de Déu de Sallent: mostra la transició cap a un naturalisme més accentuat en l'escultura gòtica catalana.