Locke i Descartes: Experiència, Empirisme i els Límits del Coneixement
Locke: Límits del Coneixement, Empirisme i Sentit Comú
Locke defensa que les idees provenen dels cossos exteriors, és a dir, provenen de les nostres experiències amb el món exterior, que al mateix temps ens fa adquirir coneixements que no eren innats en nosaltres, a diferència del racionalisme.
Això ens genera un enigma: la sensibilitat de cada persona és diferent de la dels altres, i una mateixa experiència pot provocar sensacions diferents a dues persones, que esdevindran idees diferents sobre l’experiència viscuda. Locke afirma que no tenim cap coneixement innat, sinó que l’anem adquirint a mesura que vivim experiències i sentim coses.
La Creença en l'Existència de Cossos Exteriors
En afirmar doncs que no hi ha idees que estiguin ja en la nostra ment, sinó que s’hi van introduint, Locke creurà en l’existència d’uns cossos exteriors. Tot i que l’empirisme estricte defensi que, com que som éssers sensibles i subjectius, només podem donar per bona la nostra existència, Locke té una visió molt pràctica de les coses.
Arriba a la conclusió que si nosaltres podem sentir i podem adquirir coneixements, això vol dir que hi ha coses que provoquen en nosaltres un estímul. No té sentit que estiguéssim somiant i ens imaginéssim les coses, perquè imaginar no és més que recordar o basar-se en alguna cosa real que ja hem viscut abans. Per això, Locke no es considera un empirista fins a les últimes conseqüències, ja que creu fermament en l'existència de cossos exteriors.
Comparativa: Experiència i Coneixement en Descartes i Locke
Descartes i Locke pertanyen a dos corrents de pensament diferents (Racionalisme i Empirisme, respectivament), però comparteixen la mateixa problemàtica: intentar descobrir quin és el coneixement vàlid.
Diferències Clau en el Mètode i la Certesa
- Descartes (Racionalisme): Utilitza mètodes racionals per descobrir el coneixement veritable. Observa que l'únic coneixement del qual podem estar segurs és la nostra pròpia existència (Cogito). Descartes descobreix que l’experiència és errònia, ja que tot el que percebem és enganyós.
- Locke (Empirisme): Contrasta amb Descartes, ja que ell diu que de l'única cosa que podem estar segurs és del coneixement que adquirim a través dels sentits. Locke utilitza l’experiència com a fonament del seu pensament.
Objectivitat vs. Subjectivitat
Descartes diferencia entre l'objectivitat i la subjectivitat, deixant de banda la subjectivitat i donant per bona l'objectivitat, ja que és l'única manera de concebre una realitat racional i vàlida.
Locke, en canvi, creu que no té sentit basar-se únicament en l'objectivitat de la ment, ja que al cap i a la fi, el que nosaltres vivim és a través de l'experiència.
El Fonament de la Realitat Exterior
Per donar per bona la concepció que la raó pot concebre una realitat exterior vàlida, Descartes es basarà en la idea de Déu, argumentant que, en ser un ésser perfecte, no ens crearia per viure en un entorn enganyós.
Locke, en canvi, utilitzarà el sentit comú per validar els seus raonaments, argumentant que si podem sentir és perquè hi ha alguna cosa que crea l'estímul i que no pertany a nosaltres.