Locke: Origen i Límits del Poder Polític
De l'Estat de Naturalesa a la Societat Civil en Locke
Origen i Legitimitat del Poder Polític
John Locke, tot i reflexionar sobre el coneixement, també és conegut per les seves aportacions filosòfiques sobre la política, qüestionant la validesa del poder polític per sobre de tot. En el Segon Tractat del Govern Civil, planteja el fonament del poder polític i, de la mateixa manera que Descartes amb el coneixement, es pregunta quines condicions ha de tenir el poder polític per ser vàlid.
Per tal d'entendre l'origen del poder polític, Locke es pregunta en què consistiria la humanitat si no hi hagués cap poder establert. Aquest estat, Locke l'anomena estat de naturalesa. En aquest estat, Locke reconeix que:
- Els homes, per naturalesa, són lliures i disposen de si mateixos i de les seves propietats.
- Aquestes tres característiques són pròpies de l'home i, per tant, s'han de respectar, fent que es reconeguin certs drets naturals.
- Com que tothom és igual en l'estat de naturalesa, només tenim poder sobre nosaltres mateixos, fent que la llibertat dels altres sigui el límit de la nostra.
D'aquesta manera, es crea una llei natural: la de respectar els altres a través de la llibertat, que només és imposable a través de la raó de cadascú. L'única cosa que no permet la llei natural és atemptar contra els altres.
Només es pot actuar contra l'incompliment dels drets naturals. Aquest estadi es coneix com a estat de guerra i es dóna quan algú vol sotmetre a algú altre, i aquest algú o un altre individu es vol defensar contra l'agressor.
Per tal de superar l'estat de guerra, Locke diu que existeix la societat civil, on els homes se sotmeten sota el poder polític perquè aquest els protegeixi. Aquest poder polític només pot existir si les persones s'hi sotmeten voluntàriament, ja que renuncien a una part de la seva llibertat per sotmetre's a lleis establertes, imparcials i iguals.
El Poder i els seus Límits en Locke
La Dissolució del Govern
Una societat civil, tot i estar formada per persones, es concep com una unitat. És a dir, una societat civil té els mateixos drets que un individu sol, ja que en una societat tothom hi forma part perquè ho ha decidit voluntàriament, ningú no l'ha coaccionat per unir-s'hi i, per tant, a les societats se li poden aplicar els mateixos drets naturals que Locke reconeix en els individus que viuen en l'estat de naturalesa.
En les societats, la voluntat s'inclina cap on hi ha la força major, ja que se suposa que la majoria, en les societats, donen la preservació dels drets per suposada. Sotmetre's a una societat és sortir de l'estat de naturalesa per a l'individu, acceptant la voluntat de tots i, per això, hi ha lleis i drets: per poder continuar garantint la llibertat de les persones. Locke diu que un estat té dues dimensions fonamentals: la de crear lleis i la de desplegar-les eficaçment, ja que el poder polític no existiria si no pogués crear lleis i mantenir-les. També reconeix una tercera dimensió, la federativa, que s'encarrega d'establir relacions fora d'una societat.
En el cas que el poder polític deixi de garantir els drets dels seus ciutadans, creant lleis que van en contra dels ciutadans, o que el poder executiu vagi en contra de les lleis del poder legislatiu, llavors els ciutadans tenen el dret de dissoldre el poder polític, ja que és quan es deixa de garantir les llibertats. També es podria dissoldre si la majoria anés en contra de les llibertats o no actués d'acord amb la raó, ja que llavors s'aniria en contra de les lleis i drets fonamentals de l'home. En cap moment es consideraria estat de guerra, ja que les persones es defensarien d'una agressió cap a la seva llibertat.