Lògica, Raonament i Diàleg Argumentatiu
Lògica Formal i Informal
La lògica formal estudia l'estructura dels arguments, prescindint dels continguts concrets als quals fan referència. La lògica informal, en canvi, estudia com argumentar de forma correcta, observant les qüestions i els diferents contextos en què es tracten.
Raonament
Tots els raonaments consten d'oracions col·locades de tal manera que podem dir que una, anomenada conclusió, se segueix o es deriva lògicament de les altres, que anomenem premisses. Totes són proposicions, oracions enunciatives que poden ser certes o falses.
Totes han de tenir:
- PM - Tots els éssers humans són mortals
- Pm - Sòcrates és humà
- Con - Doncs Sòcrates és mortal
N'hi ha de dos tipus: deducció (de general a particular) i inducció (de particular a general).
Diàleg Argumentatiu
Un diàleg argumentatiu és un joc lingüístic en què dues persones intercanvien missatges respectant certes regles per aconseguir que es compleixi l'objectiu d'aquest diàleg.
Regles del Diàleg Argumentatiu
Principi cooperatiu: Contribueix a la conversa.
- R. de la quantitat: Proporciona la informació necessària.
- R. de la qualitat: No mantinguis fermament una opinió si no tens proves suficients.
- R. de rellevància: Centra't a parlar del tema que toca i no canviïs de tema sense permís.
- R. de mode: Explica les coses clarament, breument i de forma ordenada.
Eines del Diàleg Argumentatiu
- Termes asseguradors: Si vols presentar alguna creença com a segura, utilitza termes asseguradors, com: "Estudis científics han demostrat...", "És de sentit comú que..."
- Termes protectors: Per protegir les nostres afirmacions de les crítiques, utilitzant: "Probablement", "Potser és cert que..."
- Termes connotats: Algunes paraules estan carregades de connotacions positives o negatives. Per exemple, si diem que algú és "nord-americà", diem la seva procedència; en canvi, si diem que és "un ianqui", és una paraula en sentit pejoratiu (pot ser racista, sexista...). Aquestes connotacions poden tenir diferent funció segons la persona que les diu.
- Definicions persuasives: Definicions que una persona pot dir, però que no són veritables, sinó que donen una valoració disfressada de definició.
Fal·làcies
Les fal·làcies són argumentacions incorrectes, però que semblen correctes. En canvi, els sofismes són fal·làcies que es fan intencionadament.
- Ad Ignorantiam: Pretén que un enunciat sigui fals o veritable per no haver aconseguit demostrar el contrari. "No s'ha pogut establir que la teoria del Big Bang sigui veritat, per tant, és falsa".
- Circular: Defensa una cosa presentant raons que signifiquen el mateix. "La porcellana es trenca fàcilment perquè és fràgil" (utilitza la paraula "fràgil" per descriure aquest mateix fenomen).
- Ad Hominem: Pretén refutar l'opinió d'algú atacant la persona que la manté. "Com em pots dir que no fumi, si tu ho fas?"
- D'Autoritat: Defensar una opinió sense proves, apel·lant únicament a una autoritat que la defensa o l'ha defensat, és clarament fal·laç.
- Ad Baculum: Amenaces com si fossin raons bones per recolzar una opinió o consell. L'exemple més clar és quan els polítics recorren als ciutadans dient coses dolentes que passaran si no els votem, però no sabem que una cosa porti a l'altra.
- Ad Populum: Volen fer-nos creure el que estan dient, provocant-nos un entusiasme o sentiments, sense cap prova. Un exemple seria els anuncis publicitaris.