Logos, Pensament i Llenguatge: Fonaments del Coneixement i la Filosofia
Logos: Discurs, Raó i Pensament
El logos és discurs i raó al mateix temps. La paraula logos s'ha traduït com a pensament o raó i aleshores ha donat lloc a la lògica.
La Interrelació entre Pensament i Llenguatge
Aquesta aparent duplicitat va molt bé per mostrar que ja en l'origen de la filosofia hi havia consciència de la interrelació estreta entre el pensament i el llenguatge. Logos vol dir enraonar o parlar. No sols xerrar, sinó conversar amb sentit, establir enllaços comunicatius amb significat que permeten la relació entre individus diferents.
El Llenguatge com a Base del Coneixement
No pot existir pensament sense llenguatge; per tant, el coneixement i la comprensió del món estan determinats per l'estructura de la llengua, per l'esquema lingüístic que el determina.
Pensament i Llenguatge: Un Procés Únic
El pensament i el llenguatge són dues parts d'un únic procés de coneixement: el concepte o la idea, amb el significat, i la paraula, amb el significant. En aquest sentit, la llengua i el pensament estan estretament lligats. La formulació lingüística no és solament la condició de transmissió, ni el mitjà per a la comunicació, sinó l'element necessari per a la realització del pensament.
Llenguatge: Més que una Simple Expressió
Podem tenir la temptació de creure que el llenguatge és l'expressió del pensament, com un element auxiliar, però alguns estudis mostren que la idea abstracta és difícilment separable del mot i que la construcció de l'univers està lligada a la constitució del llenguatge. Però que hi hagi una estreta relació entre el pensament i el llenguatge no vol dir que s'identifiquin i que siguin el mateix.
El Llenguatge com a Regulador de la Conducta
Una llengua és una manera particular de representar els conceptes i de donar forma i sentit a l'experiència d'un grup de parlants. El llenguatge té un paper regulador de la conducta i dirigeix, guia i acompanya l'acció.
Llenguatge i Desenvolupament del Pensament Abstracte
El que és inqüestionable és que el llenguatge és la condició indispensable del pensament abstracte superior de la persona. L'infant, a mesura que s'apropia del llenguatge, va adquirint un pensament cada vegada més abstracte i un reflex de la realitat cada vegada més perfecte. Podem assegurar que, en apropiar-se del llenguatge, l'individu s'apropia del món.
El Logos Compartit: Diàleg i Socialització
El logos del qual parlaven a l'inici és, com s'ha vist, un logos compartit, un dia-logos, que més enllà del mono-logos surt de si mateix per anar a l'altre i d'aquest camí en retorna enriquit amb altres punts de vista. Per això diem que l'adquisició del llenguatge és fonamentalment social.