Marc Legal del Comerç i l'Empresa a Espanya

Poders de l'Estat

Divisió de poders fonamental:

• Poder Legislatiu: Aprova les lleis. Exerceix per les Corts Generals (Congrés i Senat).
• Poder Executiu: Aplica les lleis i dirigeix la política. Exerceix pel Govern de l'Estat.
• Poder Judicial: Jutja i fa executar allò jutjat. Representat pel Consell General del Poder Judicial com a òrgan de govern dels jutges i magistrats.

Constitució Espanyola

• Aprovada per les Corts Generals el 31 d'octubre de 1978.
• Ratificada per Referèndum el 6 de desembre de 1978.
• Publicada al BOE el 29 de desembre de 1978.
• És el text legal de rang superior a tot l'Estat, subordinat només al Dret de la Unió Europea i a certs Tractats Internacionals dels quals Espanya formi part.
• Organitza l'Estat com un estat social i democràtic de dret, amb la monarquia parlamentària com a forma política i estructurat territorialment en municipis, províncies i comunitats autònomes (estat autonòmic).
• Reconeix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que integren Espanya, permetent la constitució de comunitats autònomes.
• Cada comunitat autònoma té autonomia legislativa i potestat reglamentària dins del seu marc competencial.

Normativa sobre el Comerç

• Article 38 CE: "Es reconeix la llibertat d'empresa en el marc de l'economia de mercat. Els poders públics garanteixen i protegeixen el seu exercici i la defensa de la productivitat, d'acord amb les exigències de l'economia general i, si s'escau, de la planificació."
• Distribució competencial prèvia a lleis harmonitzadores (exemples històrics):
  • Catalunya: Competència exclusiva en comerç interior.
  • Aragó: Competència de desenvolupament legislatiu.
  • Astúries: Competència d'execució.
  • Balears: Sense competència específica inicialment.
• Llei Orgànica 2/1996, de 15 de gener, complementària de la Llei d'Ordenació del Comerç Minorista: Va permetre el traspàs de competències estatals a les comunitats autònomes en matèria d'horaris comercials i règim sancionador associat.
• Llei 7/1996, de 15 de gener, d'Ordenació del Comerç Minorista (LOCM):

Regula aspectes fonamentals com:

• Règim Jurídic General del Comerç Minorista: Definit com "aquella activitat desenvolupada professionalment amb ànim de lucre consistent a oferir la venda de qualsevol classe d'articles als destinataris finals d'aquests, utilitzant o no un establiment".
• Definició d'establiment comercial.
• Principi de llibertat d'empresa en el sector.
• Principi de lliure circulació de béns.
• Regulació d'ofertes comercials.
• Política de preus (llibertat general amb excepcions).
• Prohibició general de venda a pèrdua (amb excepcions).
• Relacions i adquisicions als proveïdors.
• Activitats de promoció de vendes (rebaixes, saldos, liquidacions, etc.).
• Contracte de franquícia.

Estatut d'Autonomia de Catalunya

• Norma institucional bàsica de Catalunya, amb rang de Llei Orgànica.
• L'actual Estatut va ser aprovat per la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol.
• Ratificat en referèndum pels ciutadans de Catalunya.
• Estableix el marc competencial i institucional, que ha de ser objecte de desenvolupament legislatiu pel Parlament de Catalunya.
• Tipologia de competències de la Generalitat de Catalunya:
  • Exclusives: Inclouen la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva sobre una matèria. L'Estat pot tenir legislació bàsica en algunes.
  • Compartides: La Generalitat té potestat legislativa, potestat reglamentària i funció executiva, però en el marc de les bases que fixi l'Estat mitjançant llei.
  • Executives: Inclouen la potestat reglamentària i la funció executiva per aplicar la legislació estatal.

Dret Mercantil i Codi de Comerç

• Origen del Dret Mercantil: Sorgeix a l'Edat Mitjana com un dret propi dels comerciants (ius mercatorum) per regular la seva activitat professional.
• Primer codi de comerç modern: Codi de Comerç francès (1807), influït per les idees napoleòniques.
• Criteris d'aplicació del Dret Mercantil:
  • a) Subjectiu: Es basa en la condició de comerciant/empresari de la persona que intervé.
  • b) Objectiu: Es basa en la naturalesa de l'acte realitzat (acte de comerç), independentment de qui l'executi.
• Codi de Comerç espanyol (1885): Encara vigent en part, adopta un criteri predominantment objectiu, definint i regulant els actes de comerç.
• Regula principalment:
  • L'empresari mercantil (estatut jurídic).
  • L'empresa (com a organització).
  • L'activitat econòmica de l'empresari (contractes mercantils, etc.).
• La voluntat compiladora del segle XIX (reunir tota la matèria en un codi) ha estat superada per l'aprovació de nombroses lleis especials que regulen matèries específiques del dret mercantil:
  • Llei de Societats de Capital (Text Refós).
  • Llei sobre Modificacions Estructurals de les Societats Mercantils.
  • Llei de Cooperatives.
  • Llei de Propietat Intel·lectual (Text Refós).
  • Llei de Patents.
  • Llei de Marques.
  • Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris (Text Refós).
  • Llei del Mercat de Valors (Text Refós).
  • Llei d'Auditoria de Comptes.
  • Llei sobre el Contracte d'Agència.
  • Llei Concursal (Text Refós).
  • Llei Canviària i del Xec.
  • I moltes altres...
• Àmbit competencial (Article 149.1.6a de la Constitució Espanyola):
  • L'Estat té competència exclusiva sobre:
  • Legislació mercantil.
  • Legislació processal (sense perjudici de les especialitats derivades del dret substantiu de les CCAA).
  • Legislació sobre propietat intel·lectual i industrial.
  • Règim duaner i aranzelari; comerç exterior.
  • Sistema monetari: divises, canvi i convertibilitat; bases de l'ordenació de crèdit, banca i assegurances.
  • Marina mercant i abanderament de vaixells; control de l'espai aeri, trànsit i transport aeri, servei meteorològic i matriculació d'aeronaus.
• Definició habitual d'empresari (equiparable a comerciant en aquest context): Persona física o jurídica que, en nom propi, per si mateixa o per mitjà d'altri, exerceix de forma organitzada i professional una activitat econòmica dirigida a la producció o a la mediació de béns o serveis per al mercat.
• Actes de comerç: Són els actes inclosos i regulats en el Codi de Comerç i qualsevol altre de naturalesa anàloga.

Llibres de Comerç

• Principi general: Tot empresari ha de portar una comptabilitat ordenada, adequada a l'activitat de la seva empresa, que permeti un seguiment cronològic de totes les operacions, així com l'elaboració periòdica de balanços i inventaris (Art. 25 Codi de Comerç).
• Existència de llibres voluntaris i obligatoris.
• Llibres obligatoris segons el tipus d'empresari:
  • Persones físiques (empresaris individuals): Llibre d'Inventaris i Comptes Anuals, Llibre Diari. (Règims simplificats per a autònoms petits).
  • Persones jurídiques (societats mercantils): A més dels anteriors (Diari, Inventaris i Comptes Anuals), han de portar: Llibre d'Actes (de la Junta General i dels òrgans col·legiats d'administració), Llibre Registre de Socis (en SL), Llibre d'Accions Nominatives (en SA si n'hi ha).
• Legalització dels llibres obligatoris (presentació telemàtica al Registre Mercantil):
  • Legalització a posteriori (després de la seva complimentació): Llibre Diari, Llibre d'Inventaris i Comptes Anuals. Es legalitzen normalment dins dels 4 mesos següents al tancament de l'exercici.
  • Legalització a priori (abans del seu ús, tot i que ara es fa telemàticament): Llibres d'Actes, Registre de Socis, Accions Nominatives.
• Forma de portar els llibres: Pot ser manual (cada cop menys freqüent) o per mitjans informàtics.

Concepte d'Empresari

És la persona física o jurídica de naturalesa privada que, en nom propi, per si mateixa o per mitjà d'altri, realitza de forma organitzada i professional una activitat econòmica (industrial, comercial o de serveis) dirigida al mercat.

Requisits essencials:

1. Actuar/explotar l'activitat en nom propi (assumint el risc i ventura).
2. Realitzar una activitat econòmica organitzada de forma professional.

Requisits de l'Empresari Mercantil Individual (Comerciant Persona Física)

Capacitat legal per exercir el comerç:

• Regla general: Ser major d'edat i tenir la lliure disposició dels béns propis (Art. 4 Codi de Comerç).
• Excepcions: Els menors d'edat o persones incapacitades poden continuar, mitjançant els seus guardadors (representants legals), el comerç que haguessin exercit els seus pares o causants (Art. 5 Codi de Comerç).

Limitacions a l'exercici:

• Prohibicions: Impediments legals per exercir certes activitats mercantils o totes elles, sovint per evitar conflictes d'interessos (Ex: Soci col·lectiu no pot competir amb la societat; administrador d'una SL té deure de lleialtat).
• Incompatibilitats: Prohibició d'exercir el comerç per raó del càrrec, funció o professió (Ex: Jutges, magistrats i fiscals en actiu; caps governatius, econòmics o militars; clergues; agents de canvi i borsa, corredors de comerç col·legiats, etc., segons Arts. 13 i 14 Codi de Comerç i lleis especials).
• Inhabilitacions: Limitacions derivades d'una sentència judicial, especialment en el marc de la Llei Concursal (inhabilitació per administrar béns aliens o representar a qualsevol persona).

Empresaris Civils

Són aquells que realitzen una activitat econòmica organitzada però que no es considera mercantil segons el Codi de Comerç o lleis especials.

Tipologia (exemples):

• Empresaris l'activitat dels quals és tradicionalment considerada civil: Empresaris agrícoles, ramaders, forestals (tot i que poden adoptar formes mercantils).
• Professionals liberals (advocats, metges, arquitectes...) quan exerceixen la seva professió de forma organitzada com a empresa (despatx, clínica...).
• Artesans (amb matisos segons la dimensió i organització).
• Les societats civils amb objecte civil.

Empresaris Mercantils

Són aquells l'activitat dels quals es considera mercantil o que adopten una forma jurídica mercantil.

Tipologia:

• Empresari mercantil individual: Persona física que compleix els requisits de capacitat i exerceix habitualment el comerç.
• Empresari mercantil social (o col·lectiu): Persona jurídica, és a dir, les societats mercantils (SA, SL, Col·lectiva, Comanditària...).

Característiques de l'Empresari Persona Física

• Responsabilitat il·limitada: Respon del compliment de les seves obligacions (civils i mercantils) amb tots els seus béns presents i futurs (Principi de responsabilitat patrimonial universal, Article 1911 Codi Civil).
• Unitat patrimonial: No hi ha una separació legal entre el patrimoni personal (civil) i el patrimoni afecte a l'activitat empresarial (mercantil). L'empresa no constitueix un patrimoni separat.
• Imputació directa: Totes les relacions jurídiques i obligacions derivades de l'activitat li són directament imputables com a titular.

Règim de Responsabilitat de l'Empresari Casat

Quan l'empresari individual està casat, el Codi de Comerç estableix regles sobre quins béns responen dels deutes de l'activitat empresarial (aplicable principalment al règim de societat de guanys):

• Regla general (Article 6 Codi de Comerç): Dels deutes de l'activitat responen inicialment els béns privatius de l'empresari i els béns comuns obtinguts com a resultat d'aquesta activitat comercial.
• Extensió de la responsabilitat a altres béns:
  • Perquè responguin la resta de béns comuns (no obtinguts directament del comerç): Cal el consentiment exprés o tàcit de l'altre cònjuge (Art. 7 i 8 C.Com). Es presumeix el consentiment tàcit si l'activitat ja s'exercia en contraure matrimoni i continua sense oposició expressa de l'altre cònjuge, o si tots dos coneixien l'inici de l'activitat sense oposar-s'hi (Art. 8).
  • Perquè responguin els béns privatius del cònjuge no empresari: Cal el consentiment exprés d'aquest cònjuge per a cada deute concret o de forma general (Art. 9 C.Com).
• Aquests consentiments (i la seva revocació) han de constar, per ser oposables a tercers, en escriptura pública inscrita al Registre Mercantil (Art. 11 C.Com).
• Possibilitat d'establir regles diferents mitjançant capitulacions matrimonials degudament inscrites al Registre Civil i, si afecten tercers de bona fe, al Registre Mercantil.

Obligacions de l'Empresari Individual

Les principals obligacions legals inclouen:

• Portar una comptabilitat ordenada i adequada a l'activitat.
• Portar i legalitzar els llibres de comptabilitat obligatoris.
• Formular els comptes anuals.
• Inscripció al Registre Mercantil (potestativa per a l'empresari individual, excepte per a l'empresari navilier, però necessària per a certs actes com la inscripció de poders generals o capitulacions matrimonials).
• Actuar amb lleialtat en el mercat (complir les normes de competència lleial).
• Complir les obligacions fiscals, laborals i sectorials corresponents.

Societat Civil

És un contracte pel qual dues o més persones s'obliguen a posar en comú diners, béns o indústria, amb ànim de repartir entre si els guanys (Article 1665 Codi Civil).

Elements essencials:

• Contracte: Acord de voluntats (consentiment).
• Fons comú: Constitució d'un patrimoni amb les aportacions dels socis (diners, béns o treball).
• Ànim de lucre: Intenció d'obtenir guanys a través de l'activitat comuna i repartir-los entre els socis.
• Intenció de constituir una societat (affectio societatis): Voluntat de col·laborar en pla d'igualtat per a la fi comuna.

Personalitat jurídica: La societat civil té personalitat jurídica pròpia, diferent de la dels socis, sempre que els seus pactes no es mantinguin secrets entre els socis i cadascun d'aquests contracti en nom propi amb tercers. Si els pactes són públics i s'actua en nom de la societat, aquesta respon amb el seu patrimoni (Article 1669 Codi Civil).

Responsabilitat dels socis: Pels deutes de la societat, els socis responen de forma personal, il·limitada, subsidiària (primer respon la societat amb el seu patrimoni) i mancomunada (cada soci respon en proporció a la seva participació, no del total del deute), llevat que s'hagi pactat la solidaritat (Article 1698 Codi Civil).

Tipologia:

• Societat civil universal: Pot ser de tots els béns presents o de tots els guanys.
• Societat civil particular: Té per objecte coses determinades, el seu ús, fruits, una empresa concreta o l'exercici d'una professió o art (la més comuna).

Distinció amb la societat mercantil: La diferència rau principalment en l'objecte. Si l'objecte és la realització d'actes de comerç, la societat hauria de ser mercantil. Si l'objecte és civil (activitats agrícoles, professionals, artesanals...), la societat és civil. No obstant això, una societat civil per l'objecte pot adoptar una forma mercantil si així ho decideixen els socis (excepte la societat civil professional, regulada per llei específica).

Requisits de constitució:

• Capacitat: Els socis han de tenir capacitat general per obligar-se.
• Objecte: Ha de ser lícit i establert en interès comú dels socis.
• Forma: Regeix el principi de llibertat de forma (pot ser verbal o escrita, pública o privada). Excepció: Si s'aporten béns immobles o drets reals a la societat, és necessària escriptura pública (Article 1667 Codi Civil).