Marques modalitzadores

8 LA IMPERSONALITAT. Discurs objectiu. L’emissor amaga la seua Presència per a conferir a l’enunciat un caràcter universal, o per a presentar Com a objectiu un text que en realitat no ho és. Marques lingüístiques:

-verbs impersonals: caldre, Haver-hi. Oracions amb “se” impersonal = impersonals reflexes (Es diu...).

-Construccions amb subjecte de Caràcter genèric: hom, tothom, la gent, algú, un, les persones.

-Construccions amb valor Impersonal: 2a pers. Sing., 1a plur. O 3a plur. (“Quan veus...”, “Escrivim ç Davant...”, “Han recomanat ...”

-Predomini de la modalitat Enunciativa.

-Predomini del mode indicatiu.

-Oracions passives (El tabac és Desaconsellat).

-Construccions d’infinitiu (Fumar No és aconsellable).

9  LA MODALITZACIÓ.  Discurs subjectiu. L’emissor manifesta la Seua actitud o la seua actitud o la seua posició respecte d’allò que diu. Són Marques de modalització:

-Els recursos tipogràfics: signes De puntuació (cometes, guions, punts suspensius i parèntesis), la lletra Cursiva, la lletra negreta, etc.

-Els elements lèxics valoratius: Adjectius (desafortunat, agradable...), subtantius ( desgràcia, bellesa, sort ...), adverbis (afortunadament, malauradament...), verbs expressius de Sentiments (lamentar, criticar, desitjar...), perífrasis verbals d’obligació o De probabilitat.

-Les fórmules d’expressivitat de L’emissor: interjeccions, invocacions, renecs (Uf!, Mare de Déu!

-La derivació: diminutius, Augmentatius, pejoratius i superlatius.

-Elements pragmàtics: ironia, Interrogació i exclamació retòriques, canvis de llengua, canvi de registre, Metàfora, comparació, hipèrbole, metonímia...