Mecanismes de Defensa del Jo: Estratègies Psíquiques
Els mecanismes de defensa del jo són estratègies psicològiques inconscients utilitzades per la ment per protegir-se de l'ansietat, els conflictes interns i les amenaces externes. Aquests mecanismes, conceptualitzats principalment per Sigmund Freud i Anna Freud, ajuden el jo a gestionar les pressions de l'allò (impulsos primaris) i del superjò (moralitat i ideals), mantenint així l'equilibri psíquic de l'individu.
La Racionalització
La racionalització és una invenció secundària, a vegades posterior a l’acció, d’arguments i raons que aparenten ser vàlids, a efectes de justificar una conducta en la qual el jo ha cedit a impulsos irracionals de l’allò. El jo dèbil intenta mantenir la coherència que el protegeixi de les crítiques del superjò.
L'Anul·lació
Per alliberar-se d’un passat que l’aclapara i li mostra la seva feblesa, que el persegueix amb remordiments, el jo imagina que allò no ha existit. Tracta d’esborrar-ho com si el seu desig de suprimir-ho pogués aconseguir-ho.
La Negació
El subjecte ignora les circumstàncies que li plantegen dificultats en les situacions que no s’atreveix a superar i que li produirien angoixa. És una fugida de la realitat.
La Introjecció
Si el jo no té forces per vèncer obstacles que dificulten l’establiment de la relació afectiva amb una persona, torna a formes infantils de la seva sexualitat i crea dins seu la representació de l’altre com si l’hagués incorporat.
La Projecció
Les pulsions internes que el jo no s’atreveix a afrontar són posades en objectes exteriors com si vinguessin d’ells, amb la qual cosa s’inverteix el seu sentit. És l'atribució de sentiments propis cap a l’altra persona.
El Desplaçament
Dispersa la càrrega emocional en objectes diferents dels que inicialment la tenien per facilitar la ràpida descàrrega d’excitació inicial. Els violents impulsos destructors que segueixen a una frustració o quan ens enfadem recauen en les coses més pròximes.
La Formació Reactiva
El jo, per defensar-se d’impulsos propis que no podria vèncer i que trastocarien el seu equilibri, adopta actituds i una conducta el més oposada a ells o s’aferma a mantenir-la.
La Regressió
És una manifestació clara d’immaduresa, de manca de consolidació de la personalitat. Davant una dificultat, l’individu es comporta com un nen, torna a formes de conductes inadequades. Adopta un mecanisme per no afrontar-se a la realitat.
La Sublimació
Les tendències de la libido canvien d’objectiu i el porten cap a finalitats dessexualitzades i admeses com a valors positius per la societat.
Consideracions Finals sobre els Mecanismes de Defensa
La majoria de mecanismes de defensa són recursos momentanis del jo per salvar tensions que desintegrarien la personalitat. Són un ús fàcil que no bloqueja la nostra necessitat, però el seu ús excessiu o rígid pot impedir un afrontament saludable de la realitat.