Mecanismes de defensa de la personalitat: Guia completa
Mecanismes de defensa de la personalitat
Els mecanismes de defensa de la personalitat formen part del funcionament psíquic de les persones i són processos automàtics que constitueixen mecanismes de seguretat que la persona construeix de forma inconscient per a protegir-se enfront de situacions, esdeveniments o pensaments que poden resultar amenaçadors. Es consideren patològics quan s’abusa d’ells o resulten massa rígids.
Mecanismes d’adaptació
Són estratègies d’adaptació que busquem amb la finalitat d’afrontar situacions o esdeveniments que poden resultar estressants:
- Afiliació: davant d’una amenaça que pot ser interna o externa, busquem suport o recolzament en els altres.
- Altruisme: es dona quan ens dediquem a satisfer les necessitats dels altres.
- Anticipació: davant d’una amenaça interna o externa o conflicte, anticipem les conseqüències i busquem solucions alternatives.
- Sublimació: canalitzem els sentiments o impulsos que ens poden desestabilitzar cap a altres comportaments més acceptables socialment.
- Sentit de l’humor: es dona quan remarquem els aspectes divertits o irònics de la situació o esdeveniment estressant.
Mecanismes d’evitació o negació
La situació o esdeveniment estressant s’afronta evitant-lo o negant-lo per tal que no causi malestar:
- Negació: actuem negant-nos a reconèixer els aspectes dolorosos de la realitat externa o interna.
- Projecció: atribuïm incorrectament als altres pensaments o sentiments propis que no ens resulten acceptables.
- Racionalització: busquem explicacions que ens tranquil·litzin però que resulten incorrectes i amaguen la realitat.
Mecanismes de distorsió de la realitat
Consisteixen a distorsionar la realitat per a fer-la més tolerable:
- Fantasia: creem fantasies que substitueixen la resolució del problema.
Distorsió de la imatge d’un mateix o dels altres
S'utilitzen per a no perdre l’autoestima o per guanyar-la:
- Devaluació: atribuïm qualitats exageradament negatives als altres.
- Idealització: atribuïm qualitats exageradament positives als altres.
- Omnipotència: davant de determinats conflictes, actuem pensant o comportant-nos com si fóssim superiors als altres o tinguéssim poders especials.