Memòria de treball, funcions executives i avaluació psicofisiològica: apunts de Psicologia

Memòria de treball i model de Baddeley

Baddeley: desaparició ràpida de les traces de memòria i no es poden recuperar després de 2 segons.

1. Bucle fonològic: emmagatzematge temporal de la informació basada en l'habla.
2. Agenda visoespacial: manté i manipula la informació visual i espacial. Hemisferi dret i àrees 6, 9 i 47.
3. Executiu central: dirigeix als altres components. Sistema de supervisió de l'atenció per a focalitzar, dividir i canviar l'atenció. Capacitat limitada. Lòbul frontal.
4. Buffer episòdic: emmagatzema informació sobre episodis amb referents espaciotemporals. Vincula la memòria operativa amb la percepció i la MLP. Capacitat limitada (4).

Indicadors de memòria de treball

Indicador de memòria de treball: es calcula la puntuació segons el rendiment en 3 proves de l'escala d'intel·ligència de Wechsler (WAIS-III).

Memòria Lògica II (WMS-IV): avalua la memòria a llarg termini mitjançant el recordatori lliure d'una història llegida i el seu reconeixement.

Entrevista: fase 1, narrativa (informació exacta però amb manca de detall). Fase 2, preguntes i respostes (completar els detalls que falten).

Test de percussió rotatòria: estudia l'aprenentatge motor, la mesura immediata i diferida.

Avaluació emocional i psicofisiologia

Llistes d'adjectius: breus, validesa aparent i poden autoadministrar-se fàcilment. Mesuren el perfil emocional transitori o la disposició emocional a llarg termini.

Escales tipus qüestionari: limitacions: esbiaix de memòria, respostes estereotipades, esbiaix en la presentació de la informació, tendència a la desitjabilitat social i engany.

Avaluació psicofisiològica i mesures poligràfiques:

1. Ira i por tenen un augment de la taxa cardíaca que la sorpresa, el rebuig o l'alegria.
2. Ira i mode: es diferencien en què la por fa els dits més freds i més pàl·lids.
3. La tristesa genera una major resposta electrodèrmica que la por, la ira o el rebuig.
4. Por i rebuig tenen un increment en la conductància de la pell superior a la felicitat.
5. Tècniques clàssiques: EEG, ECG, EMG (canvis de naturalesa elèctrica en la pell).

Senyals directament originades en el SNC: 1) Activitat EEG. 2) Potencials evocats. 3) Tomografia per emissió de positrons (PET). 4) fMRI.

Senyals en les quals intervé el sistema nerviós sensoriomotor: 1) EMG. 2) Activitat respiratòria. 3) Activitat laríngia. 4) Moviment ocular.

Senyals en les quals intervé el SNA: 1) Activitat vascular. 2) Activitat electrodèrmica. 3) Activitat pupil·lar. 4) Activitat salival. 5) Activitat gastrointestinal. 6) Activitat sexual.

Activitat electromiogràfica (EMG): basada en l'activitat elèctrica de les unitats motores. Mesura l'activitat elèctrica que precedeix la contracció muscular. Es realitza mitjançant elèctrodes que es fixen a la pell.

Sistema simpàtic: glàndules ecrines del sudor, més densitat a les mans.

Circuit exosomàtic: mesuracions de resistència i conductància de la pell.

Circuit endosomàtic: nivell de potencial de la pell i resistència del potencial de la pell.

Mesures d'activitat cerebral: electrofisiologia i neuroimatge

1. Amígdala: sistema d'anàlisi preatentiva de l'entorn. Realitza la funció de detecció ràpida d'estímuls ambigus o d'aquells que poden induir por o recompensa. Reducció de l'agressivitat en primats amb amígdala extirpada o danyada. En humans amb amígdala danyada canvia l'emoció menys que en primats.
2. Ganglis basals: codifiquen seqüències de conducta repetides en el temps que proporcionen situacions afectives de càstig o reforç. El seu dany provoca problemes en la prosòdia emocional i no reconeixement de cares.
3. Còrtex lateral prefrontal: creació de coneixement emocional semàntic adquirit episòdicament.
4. Còrtex cingulat anterior: regula la consistència de la resposta emocional.
5. Còrtex ventromedial i orbitofrontal: selecció i implementació d'accions reguladores de l'emoció, com la resposta.
6. Lateralitat: major activitat de l'hemisferi esquerre davant emocions positives i activitat simètrica per a negatives.

Funcions executives

Funcions executives: sistemes funcionals reguladors dels processos cognitius que permeten al subjecte adaptar-se adequadament al seu entorn i conducta. Processos de control que normalment serveixen per optimitzar el rendiment cognitiu.

Es relacionen amb habilitats adaptatives i de control i juguen un paper rellevant en el comportament social. No hi ha una relació clara entre estructura funcional i conducta. Pel seu cabal complexitat i amplitud dels processos implicats, no podem valorar-les de manera directa.

Característiques de les funcions executives: independents de l'input. Regulació amb proposició adaptativa de la conducta manifesta i del pensament, record i afecte. Afecten altres processos i es veuen afectades per ells.

Components de les funcions executives: inhibició, consciència, iniciativa, fluïdesa, resolució de problemes, supervisió, autoregulació, memòria prospectiva, control del temps, flexibilitat i planificació.

Síndrome disexecutiu: dificultat per centrar-se en la tasca i finalitzar en absència de control ambiental extern. Dificultat per establir nou repertori conductual i falta d'habilitat per usar estratègies. Limitació en la productivitat i creativitat, no flexibilitat. La conducta pot ser una incapacitat per a l'abstracció d'idees.

1. Patologia neurològica: tumors, traumatismes, accident cerebrovascular, Parkinson, esclerosi múltiple, Tourette.
2. Trastorns mentals relacionats: esquizofrènia, TOC, trastorn de la personalitat, espectre autista, TDAH.

Model jeràrquic de Stuss i Benson: model de les funcions mentals influït per l'organització anatòmica del SNC i per la consciència. Descriu que el còrtex prefrontal realitza un control supramodal sobre les funcions mentals basades en localitzacions en estructures basals.

1. Primer nivell: autoconsciència i autoanàlisi. Representa les experiències subjectives actuals en relació amb les prèvies.
2. Segon nivell: funcions executives. Control executiu sobre la resta de funcions mentals (anticipació, selecció d'objectius, planificació).
3. Tercer nivell: impuls i organització temporal.

Model de Norman i Shallice: el comportament humà està mediatitzat per esquemes cognitius que especifiquen la interpretació dels inputs externs.

1. Programador de contingències: ajusta el comportament rutinari segons la importància de les accions. Cada conducta és desencadenada per un estímul ambiental. També s'ocupa de l'activació de conductes apropiades.
2. SAS: modula el programador de contingències davant situacions noves i suprimeix conductes perseveratives inapropiades. Maneja informació quan se satura el sistema esclau. Actualitza i manté informació. Treballa amb diversos sistemes alhora. Inhibeix estímuls irrellevants. Actualitza esquemes cognitius.

Avaluació de funcions executives: principals objectius i tipus de conducta

1. Avaluació de la velocitat de processament: clau de números (WAIS).

Paradigma de n-back: manteniment i actualització d'informació. Presentació d'una sèrie d'estímuls i reconeixement de si l'estímul s'ha presentat n estímuls abans.

2. Avaluació de la memòria operativa: 2.1) Sistema executiu central: inhibició i alternança cognitiva. 2.2) Planificació: planteja un objectiu, realitza un assaig mental i aplica l'estratègia escollida i valora.

Memòria prospectiva: record de fer alguna cosa en un moment concret del futur i execució del pla previ formulat. Relacionada amb la planificació. Proves: torre de Hanoi, BADS, COC, torre de Londres.

1. Test del laberint de Porteus (TLP): emprat associat a l'activitat de la regió frontal del cervell, implicat en el factor de planificació i capacitat de detectar errors de temps i perseveració. Dificultat creixent. Aplicable a partir dels 3 anys.

Iniciativa: alta relació amb la motivació. Si aquest component es deteriora, el pacient mostrarà un comportament reduït i sense motivació. Afecta la resolució de problemes, l'atenció i el comportament.

Generació d'alternatives i fluïdesa: es valora la fluïdesa verbal, de disseny o ideativa.

1. Amb clau: test COWAT.
2. Sense clau: disseny Ruff.

Flexibilitat cognitiva i metacognició

Mesures de flexibilitat cognitiva: és imprescindible comptar amb flexibilitat cognitiva. Substituir fàcilment un mètode, estratègia o rutina per una altra. Depèn dels lòbuls frontals.

1. Quan la flexibilitat cognitiva està deteriorada: apareixen respostes repetitives, acció perseverativa i estereotipades (TOC). Rigidesa cognitiva i conductual. Fracàs davant tasques noves. Lentitud. Bloqueig. Irritabilitat.
2. Avaluació de la flexibilitat cognitiva: test de sèries alternants. Avalua la fluïdesa mental controlada (verbal i no verbal). KAIT en nens i adolescents.

Mesures de processos metacognitius: cognició sobre la cognició. Avaluació i control dels altres processos cognitius. Facilita l'autoconeixement i l'autoregulació. Afecta el síndrome disexecutiu, la demència i l'esquizofrènia.

1. Tres dimensions:
   • Coneixement metacognitiu: aspecte declaratiu de la metacognició. Es compon de dades sobre diferents aspectes de la cognició.
   • Habilitats metacognitives: coneixement procedimental. Permet encadenar de forma eficaç les accions que porten a realitzar amb èxit una tasca.
   • Experiència metacognitiva: reflexió conscient que es produeix sobre les pròpies cognicions i actuacions en determinades situacions.
2. Avaluació dels processos metacognitius: informació proporcionada pels subjectes. Dificultat dels subjectes per entendre la tasca. Fiabilitat de la informació subjectiva com a indicador metacognitiu.
3. 2.1) Mètodes basats en l'anàlisi de la interacció social: ensenyar a altres i cooperació en la resolució de tasques.