Memòries Personals, Valencià Apitxat i Narrativa de Postguerra
Les memòries personals
Les memòries personals són relats que reflecteixen la veritat de la vida. Ajuden a reconstruir el passat des del present a partir de l'experiència viscuda. Les podem trobar incloses en diversos gèneres (cartes, diaris, poemes...).
Característiques comunes:
- El narrador s'adreça a un personatge situat dins del món de la història, o bé al lector.
- Predomini de la narració, descripció i exposició de sentiments.
- Intenció de dir la veritat (to sincer, íntim, dramàtic, provocatiu).
Tipus de memòries personals:
- Autobiogràfiques no fictícies.
- Semifictícies.
- Fictícies.
Valencià apitxat
S'empra a les comarques de l'Horta, el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, la Ribera Alta i bona part de la Ribera Baixa; també Xàtiva i Gandia.
Fonètica:
- Ensortiment de la essa sonora, que es transforma en essa sorda: casa; cassa.
- Ensortiment de les consonants g, j, tg, tj, que es pronuncien com una tx: gent; txent.
Morfologia:
- Ús del passat simple: aní, anares...
- Reducció de nos i vos a se: se n’anarem.
Lèxic:
- Castellanismes: roido.
La narrativa de postguerra
La fi de la Guerra Civil Espanyola va provocar que una gran part dels nostres literats hagués d'exiliar-se o bé hagués de publicar les seues obres clandestinament. S'interessaven per descriure l'interior de les persones per influència de la psicoanàlisi.
A. Novel·la psicològica
Es caracteritza bàsicament per una anàlisi minuciosa de la psicologia dels personatges, per la utilització de símbols per a representar-los i per una reflexió sobre el pas del temps.
Mercè Rodoreda
Quan acabà la Guerra Civil (1939) s’hagué d’exiliar.
Etapes:
Joventut: Va obtenir el Premi Crexells amb Aloma (narra la història d'una adolescent que viu unes dissortades relacions amoroses).
Maduresa: La plaça del Diamant (1962), la narradora-protagonista (Natàlia-Colometa) ens conta la seua vida, la qual discorre paral·lelament als esdeveniments històrics de l’època: la República, la Guerra Civil i la postguerra.
Vellesa: Inicia una etapa en què abandona la realitat com a matèria narrativa i se centra en la fantasia per a mitificar la mort mitjançant la metamorfosi dels personatges: Mirall trencat.
Llorenç Villalonga
Va néixer a Palma (1897-1980) i va alternar la dedicació a la literatura amb la seua ocupació professional: la psiquiatria. Bearn o La sala de les nines constitueix la idealització mítica de la manera aristocràtica de viure, que serà substituïda per una visió més pràctica de la vida, la de la burgesia.
B. La novel·la realista
Enric Valor
L’escriptor castallut (Castalla, 1911-València, 2000) publicà la primera narració l’any 1931. Ha estat un novel·lista amb un llenguatge molt treballat i riquíssim que ha produït les seues obres més bones en trilogies, que tenen lloc en moments decisius. També és autor de les famoses Rondalles valencianes, treball que descriu els nostres paisatges i els nostres personatges reals i fantàstics i recupera la riquesa del nostre vocabulari. Contribuí a normalitzar i normativitzar la llengua.
Locucions
- Substantives: cap d’estudis, cap d’any, cap de colla.
- Interjectives: Bon profit! Quin descans! Per molts anys!
- Adjectivals: mort de gana, curt de vista, tocat del perol.
- Preposicionals: a causa de, a colps de, en lloc de.
- Conjuntives: com que, ja que, encara que.
- Adverbials:
- De mode: a bacs, a genollons, a l’engròs.
- De lloc: ençà, enllà, de dalt a baix.
- De temps: a poqueta nit, a hores d’ara, al rompre el dia.