Mercè Rodoreda: Biografia i Obra Literària

Mercè Rodoreda: Vida i Obra

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908) és, probablement, la novel·lista més important de la nostra literatura contemporània. Va començar la seva activitat literària molt jove, escrivint contes per a revistes i diaris de l'època. La producció literària de Mercè Rodoreda està profundament vinculada a la seva biografia, marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure.

L'experiència de la guerra capgira profundament la vida de la jove periodista que, entre 1933 i 1934, feia periodisme polític i escrivia les primeres novel·les, que no són les que li han donat fama. La guerra representa per a ella l'inici del seu veritable "jo" narratiu, el d'Aloma, una novel·la d'inspiració autobiogràfica que l'autora va reescriure completament trenta anys més tard com a narrativa psicològica.

Les seves obres se centren en la història i l'anàlisi dels personatges. Tota la seva producció és una reflexió sobre el pas del temps. A més, també és simbòlica, ja que la presència de molts detalls, d'objectes quotidians i de la naturalesa, poden tenir una altra significació; poden esdevenir símbols, fins i tot recurrents, que ajuden a perfilar l'estat d'ànim o el procés de formació del personatge.

Narrativa Valenciana dels Anys 70 Fins a l'Actualitat

Al principi, la producció novel·lística valenciana era escassa, però joves escriptors van poder conèixer altres models del nostre àmbit lingüístic. Es poden diferenciar dues tendències narratives valencianes:

La Novel·la del Canvi

• Manipulació del codi textual.
• Postulació de temes ideològics oposats a l'ordre vigent.
• Pretenia introduir el lector dins del text o discurs que conformava l'escriptura mateixa, en la qual no calia que es narrés un argument massa explícit.
• Els arguments eren la crítica política i l'exigència a la llibertat, la reivindicació de la dissidència, la ruptura amb els valors de la tradició.

La Novel·la Realista Evolucionada

• L'espai narratiu sol ser l'àmbit rural preindustrial.
• La recuperació de la infantesa i de la societat desapareguda provoca un exercici de memòria que té també com a objectiu recuperar l'idioma.