Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga: Figures Clau de la Literatura Catalana de Postguerra

Mercè Rodoreda (1908-1983): Vida i Obra

Mercè Rodoreda va néixer a Sant Gervasi, Barcelona, el 1908. Va tenir una formació autodidacta i de ben jove va col·laborar en diverses publicacions, com ara Revista de Catalunya i Mirador. Abans de la Guerra Civil, va publicar diverses novel·les de les quals va renegar més endavant. Només Aloma (1938) la va satisfer, tot i que anys després en va fer una segona versió.

Després de la Guerra Civil, es va exiliar a França i a Suïssa, on va escriure les seves novel·les més importants, com ara La plaça del Diamant (1962) o Mirall trencat (1974). A finals dels anys setanta va tornar a Catalunya, establint-se a Romanyà de la Selva. El 1981 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Obres de Joventut i Maduresa

Les obres de joventut van ser escrites entre 1932 i 1938. D'aquesta etapa destaca Aloma, una obra psicològica i simbòlica sobre l'amor i la infelicitat, que Rodoreda va revisar i reescriure anys més tard.

Després de la Guerra Civil, Rodoreda va emprendre el camí de l'exili. En l'etapa de maduresa, l'any 1962 va publicar La plaça del Diamant, en què explica la vida d'una noia d'origen popular, Natàlia, des d'abans de la Guerra Civil fins a la postguerra. Es tracta d'una novel·la que descriu el procés de maduresa de la protagonista seguint la tècnica del monòleg interior.

D'aquesta època cal destacar El carrer de les Camèlies (1966), una obra també simbòlica que narra, des del record, la vida de la protagonista, Cecília, en els anys difícils de la postguerra. En l'última etapa va escriure Mirall trencat (1974), la història d'una família barcelonina que abasta des de principis del segle XX fins després de la Guerra Civil, narrada des de diverses òptiques (com un mirall trencat) i amb un estil poètic i simbòlic.

Característiques de les Obres de Rodoreda

• La infantesa sempre està mitificada.
• Presència recurrent de mons vegetals (jardins).
• La novel·la està plena de símbols.
• Les protagonistes sempre són dones.
• Narració en primera persona del singular (jo).
• Els personatges viuen en un món tancat (efecte bombolla).

Context de la Narrativa Catalana de Postguerra

Després de la Guerra Civil, es van suprimir els organismes culturals, es va prohibir l'ús de la llengua catalana i molts intel·lectuals van emprendre el camí de l'exili. La literatura catalana va patir la censura i la repressió. El teatre va ser suprimit fins al 1946. La poesia va poder esquivar la censura amb més facilitat i es va convertir en un gènere molt important. La narrativa, en canvi, va tenir més dificultats per esquivar la censura i va acabar perdent públic a causa de les prohibicions i la poca difusió. Molts escriptors catalans van emigrar a Mèxic i des d'allà van poder publicar les seves obres.

Noves Tendències en la Novel·la Europea (finals s. XIX i s. XX)

A finals del segle XIX, la novel·la europea va entrar en crisi (realista/naturalista), buscant noves tendències:

• La novel·la psicològica (Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda)
• L'existencialisme (Manuel de Pedrolo)
• El realisme màgic (Pere Calders)
• La novel·la d'exili (J. Amat-Piniella, Vicenç Riera Llorca)

La Novel·la Psicològica

En la novel·la psicològica, els sentiments i pensaments dels personatges són més importants que l'acció externa.

Característiques de la Novel·la Psicològica

• Personatges amb un món intern complex.
• El protagonista és la veu narrativa, la qual cosa dona credibilitat a la història.

Tècniques Narratives

• Estructura de diari personal, cartes, confessions.
• Predomini dels monòlegs.

Models Europeus

• James Joyce
• Marcel Proust
• Franz Kafka

Llorenç Villalonga (1897-1980): Biografia i Obra

Llorenç Villalonga va néixer a Palma, ciutat de Mallorca, el 1897, i pertanyia a una família benestant de l'illa. Va estudiar Medicina i es va especialitzar en Psiquiatria a París, on es va interessar per la literatura francesa. Abans de la Guerra Civil, escrivia tant en català com en castellà. Les seves col·laboracions a la premsa anaven signades amb el pseudònim Dhey.

Va ser un escriptor bilingüe que va acabar escrivint en mallorquí. Els seus personatges els treia dels seus parents. Durant la Guerra Civil es va afiliar a la Falange Española i es va enfrontar als intel·lectuals catalanistes de Mallorca. Després de la Guerra Civil, la seva obra va iniciar el camí de la idealització d'un món que desapareixia. Va morir a Palma de Mallorca el 1980.

Producció Literària de Villalonga

La major part de la seva producció literària es va publicar després de la Guerra Civil. És una literatura basada en la pròpia experiència i influenciada per la novel·la psicològica, que se centrava més en la vida interior dels personatges que en l'acció.

La seva primera novel·la va ser Mort de dama (1931), que explica l'agonia d'una dama de l'aristocràcia mallorquina que simbolitza tot un estament social que desapareix amb els nous temps. L'obra més coneguda és Bearn o La sala de les nines (1961), una mena d'autobiografia de l'autor que explica els anys de disbauxa a París amb la seva neboda Xima i, posteriorment, l'època de tranquil·litat al costat de la seva dona. La història la narra un capellà que reflexiona sobre la desaparició de l'aristocràcia després de la mort dels barons de Bearn. Moltes de les seves obres han estat adaptades a altres formats.