Mesures de prevenció i atenció socioeducativa en risc infantil

Mesures de prevenció per a població en risc social

Es tracta d'estratègies d'àmbit comunitari que utilitzen recursos normalitzats per donar resposta a diferents necessitats:

1. Plans d'intervenció social preventius i comunitaris

Fa referència a un conjunt d'actuacions que es porten a terme per proporcionar recursos a les famílies d'una zona determinada, ajudant-les a fer front a diferents situacions de vulnerabilitat. Aquests plans actualment s'organitzen des dels Serveis Socials d'Atenció Primària (SSAP), ja que la clau és adaptar-los a les necessitats específiques d'aquella zona (com ara el servei despertador).

2. Programes integrals d'atenció a adolescents en risc

Un altre recurs que proposa la legislació és el relatiu a l'atenció d'adolescents en situació de risc i desavantatge social:

• Suport a l'escolarització: s'adreça a joves amb un historial de fracàs escolar que no estan capacitats per incorporar-se al mercat laboral ni es troben treballant actualment.
• Treball de carrer: cerca activa d'aquests grups d'adolescents en situació de risc o conflictivitat que es troben en punts concrets (com places), per tal de realitzar una intervenció educativa oferint alternatives saludables de lleure.
• Lleure: s'utilitza àmpliament en educació especial perquè l'ocupació del temps lliure permet la construcció positiva de valors i normes socials. A més, l'espai de lleure és sovint el període on es generen més situacions de conflicte o iniciació a les toxicomanies; per tant, l'acció educativa en aquest àmbit cobreix àrees clau de l'atenció a adolescents en risc.
• Acompanyament a la formació i a la inserció sociolaboral: orientació, informació i posada a l'abast de recursos per donar una sortida als joves provinents del fracàs escolar, facilitant activitats formatives o prelaborals. Aquest acompanyament el duu a terme l'educador o educadora d'atenció primària.
• Centres oberts i centres diürns: la diferència principal rau en el fet que els centres diürns romanen oberts durant tot el dia i hi assisteixen menors no escolaritzats, mentre que els centres oberts funcionen sempre fora de l'horari escolar, organitzant activitats de lleure i de suport acadèmic.

3. Suport familiar i capacitats parentals

Els programes de suport a l'entorn familiar (en gestió quotidiana, pautes de criança i desenvolupament de capacitats parentals) estableixen que cal intervenir amb les famílies mitjançant programes d'atenció grupal, amb l'objectiu que els pares i mares millorin les seves habilitats educatives i cuidadores.

Mesures d'atenció social i educativa

Aquestes mesures se centren en la protecció de l'infant sense implicar, en aquesta fase, la separació del nucli familiar:

1. Orientació, assessorament i ajut a la família: tasca desenvolupada per l'EBASP (Equip Bàsic d'Atenció Social Primària) mitjançant programes de preservació familiar i prevenció de situacions de negligència i maltractament.
2. Intervenció familiar: desenvolupament de programes socioeducatius adreçats directament als progenitors.
3. Acompanyament dels infants: suport cap a centres educatius formals i no formals, acompanyament psicològic o ajut a l'estudi (mesures d'ajuda general i específica previstes per la llei).
4. Servei d'ajuda a domicili: suport del treballador o treballadora familiar a la llar per a la cura i atenció directa dels infants.
5. Atenció en centres oberts i altres serveis socioeducatius: recursos orientats tant als infants com als progenitors per atendre necessitats concretes que poden ser causa o conseqüència d'una situació d'alt risc social (gestionat també des de l'EBASP).
6. Atenció sanitària i psicoterapèutica.
7. Programes formatius: recursos adaptats a adolescents que han abandonat de manera prematura el sistema escolar reglat.
8. Assistència personal: atenció individualitzada per a infants, adolescents i els seus nuclis familiars.

Continguts de treball en la intervenció familiar

Les àrees d'actuació socioeducativa prioritzen els següents àmbits:

• Cura física i hàbits saludables: educació per a la salut, higiene i hàbits de vida positius.
• Organització de la llar: estructura domèstica, higiene i gestió dels recursos quotidians.
• Relacions educatives, pautes i criteris: adequació de les normes i límits a l'edat i característiques maduratives de l'infant. Es treballa la supervisió activa, la vigilància positiva dels fills i l'establiment de normes coherents per part dels pares.
• Àmbit escolar i suport acadèmic: treball sobre les actituds de la família envers l'escola, supervisió de les tasques escolars i actuació directa contra l'absentisme escolar.
• Relacions amb l'entorn comunitari: reforç del vincle positiu amb els recursos normalitzats de l'entorn proper i promoció de la xarxa social informal de suport.
• Lleure i oci compartit: font essencial de resiliència. Es treballa l'ensenyament de possibilitats per compartir temps familiar positiu, reforçant vincles afectius i oferint vivències enriquidores per afrontar les dificultats d'una manera constructiva.
• Afectivitat: foment de relacions interpersonals sanes, expressió d'afecte adequada i validació dels sentiments i emocions dels fills.
• Comunicació familiar: desenvolupament de la capacitat de reconèixer i valorar l'opinió dels infants i joves, garantint que la seva veu sigui tinguda en compte.

Dimensions de treball socioeducatiu

Cadascun d'aquests continguts es desenvolupa transversalment des de tres dimensions fonamentals:

• Dimensió actitudinal: revisió de valors, disposicions i perspectives personals.
• Dimensió comportamental: canvi pràctic i aprenentatge de conductes i habilitats.
• Dimensió cognitiva: comprensió, reflexió i integració del coneixement.