Meteorització, erosió i formació del sòl — processos externs

1. Dinàmica externa del planeta

• Meteorització: Alteració que experimenten les roques per l’acció dels agents geològics externs.
• Erosió: Pèrdua de materials arrencats i transportats.
• Transport: És el trasllat dels materials a altres indrets.
• Sedimentació: Dipòsit dels materials transportats a les conques sedimentàries.
• Diagènesi: Procés de transformació en roca dels sediments acumulats.

2. La meteorització del relleu

La meteorització es presenta en dues formes principals: física i química.

Meteorització física

La meteorització física té lloc quan la fragmentació de les roques no comporta cap canvi en la seva estructura química. Es produeix per:

• Canvis de temperatura: Les roques es dilaten i es contrauen diàriament, esquerdant-se.
• Solidificació de l’aigua: L’aigua es filtra dins les esquerdes de les roques; si la temperatura és inferior a 0 °C es congela i augmenta de volum, de manera que fa pressió i trenca la roca.
• Acció dels éssers vius: Les arrels de les plantes i arbres penetren per les fissures de les roques a la recerca d’humitat; actuen com a cunya i acaben trencant-les.

Meteorització química

La meteorització química té lloc quan la disgregació de les roques és deguda a canvis en la seva composició, de manera que es formen nous compostos i minerals. Es produeix per:

• Oxidació: Quan el ferro que contenen les roques reacciona amb l’oxigen de l’aire i s’oxida, aquestes perden consistència i es trenquen amb més facilitat.
• Dissolució: Hi ha roques i minerals que es dissolen fàcilment amb l’aigua (per exemple, el guix).
• Carbonatació: L’aigua atmosfèrica reacciona amb el diòxid de carboni i forma àcid carbònic.
• Acció dels éssers vius: Els bacteris i els líquens desprenen substàncies àcides que alteren la composició de les roques i les descomponen.

3. Formació del sòl

Perquè una roca es converteixi en sòl calen entre 3.000 i 10.000 anys fent aquest procés:

Els líquens es dipositen sobre la roca i, a mesura que passa el temps, augmenten la descomposició de la roca i l’activitat dels éssers vius. Com a resultat, es forma un sòl jove i hi creixen vegetals petits. Més tard, el sòl s’enriqueix amb matèria orgànica i es transforma en un sòl madur. Això fa que les capes s’alterin i que sigui possible el creixement d’arbres i arbustos.

4. Erosió, transport i sedimentació

L’erosió és la retirada dels materials del seu lloc d’origen. La intensitat amb què l’erosió actua depèn de factors climàtics, de les característiques físiques i químiques i de l’acció humana. L’erosió provoca modificacions del relleu.

Durant el transport, els materials segueixen erosionant-se. Poden transportar-se de diferents maneres: