El Mètode Cartesià i la Metafísica de Descartes: Dubte, Cogito i Idees
El Mètode Cartesià: Camí a la Veritat
El Mètode Cartesià és un conjunt de regles segures i fàcils dissenyades per arribar a la veritat en les ciències, basat en l'anàlisi profunda de les idees. Consta de quatre etapes fonamentals:
- 1) Evidència: No acceptar res que, d'entrada, no estigui clar i no es presenti a la ment de manera nítida i distinta.
- 2) Anàlisi: Dividir les dificultats en les parts més simples possibles per poder-les solucionar millor.
- 3) Síntesi: Ordenar les dificultats, començant per les més simples i ascendint gradualment cap a les més complexes.
- 4) Enumeració: Revisar exhaustivament tot el procés per assegurar-se que no s'ha oblidat cap element ni s'ha comès cap mancança.
La Metafísica Cartesiana
En la seva tasca metafísica, Descartes actua de manera similar a Euclides en els Principis de Geometria:
- Proposa una definició fonamental (la substància).
- Busca axiomes (veritats evidents i irrefutables).
El Cogito: La Primera Veritat
Per trobar la veritat, cal posar en marxa el dubte sistemàtic o dubte metòdic. Es poden qüestionar les creences més fermes, però és impossible dubtar del subjecte pensant o del pensament mateix (el fet de pensar).
El propi pensament és una intuïció clara i evident, un fet de consciència immediata. Això es resumeix en la famosa màxima: Cogito ergo sum (Penso, per tant, existeixo). Es pot dubtar del jo físic i de les coses que es pensen, però no del propi acte de pensar.
L'Existència de Déu
La segona veritat a la qual arriba Descartes és la prova de l'existència de Déu. Descartes rebutja arguments com el moviment (primer motor) o la causalitat (primera causa) com a arguments vàlids per si mateixos.
En canvi, valora el fet de posseir la consciència d'una idea perfecta, infinita i omnipotent. Descartes argumenta que aquestes idees no poden ser una invenció humana, ja que nosaltres, sent éssers finits, no les podem assolir sols. L'argument cosmològic afirma que el fet de poder concebre una realitat infinita i transcendent implica necessàriament la seva existència real.
Les Idees en Descartes
Les idees es defineixen com el coneixement i la representació mental de la realitat (exterior). Les idees vàlides són aquelles que són clares (obvies) i distintes (ben delimitades), és a dir, evidents i indubtables, que no es presten a confusió.
Categories d'Idees:
Descartes les divideix en tres categories principals:
- Innates o Veritables: Tenen origen en la raó mateixa. Exemples: la primera veritat del cogito o el principi que el tot és més gran que la part.
- Adquirides o Factícies: Tenen origen en l'experiència sensible. Exemples: que l'aigua bull a 100ºC o que la neu és blanca.
- Artificials o Adventícies: Tenen origen en la imaginació o són rebudes externament. Exemples: els somnis, les supersticions o els rumors.