Mètode científic, ciències i falsabilitat: guia d'epistemologia

Ciències formals o deductives

Ciències formals o deductives (mates i lògica). Donen coneixements segurs: les proposicions no es demostren per l'observació ni per l'experimentació, sinó que fan servir la deducció. Estudien idees, conceptes i formes abstractes. Els resultats són 100% segurs.

Ciències fàctiques o empíriques

Ciències fàctiques o empíriques (física i biologia). Tracten fets de la realitat, natural o social. No són coneixements del tot segurs: les proposicions passen per l'observació. Per tant, són ciències empíriques. 2 grans grups: naturals/socials i humanes.

Mètode científic (hipotètic-deductiu)

Mètode científic: mètode hipotètic-deductiu. Consisteix en:

1. Formular hipòtesis que expliquin els fets.
2. Contrastarlas amb l'observació i l'experimentació.

Té dos possibles resultats:

Confirmació

Confirmació: si una predicció es compleix, és una hipòtesi confirmada provisionalment; no és definitiva perquè els raonaments inductius no asseguren totalment la veracitat, encara que les premisses siguin veritables.

Refutació

Refutació: si la predicció no es compleix, es refuta la hipòtesi (modus tollens).

Problema de la demarcació

Als segles XVI i XVII van començar a sorgir tota mena d'ideologies i doctrines que es volien classificar com a científiques perquè envejàven la claredat i la precisió de la ciència. És aquí on sorgeix el problema de la demarcació: trobar un criteri per distingir la ciència d'allò que no ho és.

Objectius principals:

1. Destriar la ciència de la falsa ciència o pseudociència (alquímia, astrologia).
2. Separar l'autèntica ciència d'altres discursos no científics (mite, religió), de les ideologies o de la filosofia.
3. Separar la tecnologia de les pseudotècniques (màgia).

L'solució va ser la falsabilitat, proposada per Karl Popper: la ciència és falsable, és a dir, susceptible de ser demostrada falsa. Això permet que, per ser considerades científiques, les proposicions o els sistemes de proposicions siguin susceptibles d'entrar en conflicte amb observacions possibles o concebibles.

Coneixement i epistemologia

Coneixement: la teoria del coneixement s'anomena epistemologia. És la part que intenta conèixer què és el coneixement i com s'obté, és a dir, com ens ho fem per conèixer les coses. L'epistemologia tracta, entre altres qüestions:

1. Què és la veritat?
2. L'origen i els límits del coneixement
3. La naturalesa del coneixement

3.1 Creure racional

Creure racional: creure a partir de raons; no és segur absolutament, però es considera justificat per raons.

3.2 Creença

Creença: creença sense raons, creure sense cap justificació racional. Sovint es confon amb opinió.