El Mètode Hipoteticodeductiu en Ciències

El Mètode Hipoteticodeductiu

El mètode hipoteticodeductiu és el mètode de les ciències naturals i s'estructura en dos nivells: les lleis i les teories. Les lleis són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d'una manera regular i invariable. Les teories són enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.

Diferències entre Lleis i Teories

Les lleis són particulars, ja que mostren una relació necessària entre fenòmens, però les teories van més enllà de la simple relació i, aglutinant diferents lleis, formen interpretacions de la realitat.

Pressupòsits del Mètode

El mètode hipoteticodeductiu comprèn una sèrie de pressupòsits metafísics, gnoseològics i ètics.

• Metafísics: Es pressuposa que les mateixes causes produeixen els mateixos efectes i que així funciona l'ordre natural.
• Gnoseològics: S'entén que l'observació és l'únic criteri de veritat i que el coneixement no només és possible sinó que, a més a més, és universal. Al mateix temps, les ciències naturals consideren que les matemàtiques permeten la predicció de qualsevol fenomen i són l'eina clau de les ciències.
• Ètics: Les ciències naturals consideren que el coneixement científic està lliure de prejudicis i que els avenços de la ciència sempre contribueixen en el progrés i la millora de la societat.

Fases del Mètode

El punt de partida del mètode és l'observació. Mitjançant aquesta, es detecta un problema no resolt. Seguidament, s'elaboren diverses hipòtesis explicatives, és a dir, possibles solucions al problema. Cal que aquestes hipòtesis siguin comprovables mitjançant un experiment. Els experiments han de ser repetibles i contrastables per tal de verificar les hipòtesis.

Inducció en el Mètode

Fins a aquest punt, el mètode hipoteticodeductiu es recolza en demostracions inductives. L'estudi de la naturalesa implica l'estudi de casos individuals a través de la inducció. La inducció és un tipus de raonament en el qual s'obté una conclusió general a partir d'una sèrie de casos singulars coneguts per l'experiència.

Tipus d'Inducció

• Inducció completa: Es parteix del coneixement individual de tots i cadascun dels casos que tenen lloc en un àmbit.
• Inducció incompleta: Es recolza en una sèrie de comprovacions individuals que no inclouen la totalitat de casos possibles.

Verificació i Falsació d'Hipòtesis

Una vegada la hipòtesi hagi sigut corroborada, es formularà matemàticament i es deduiran les conseqüències contrastables per l'experiència. Si una hipòtesi es refuta o falsa, és a dir, si els fets del món físic no concorden amb els deduïts per la hipòtesi, aleshores cal tornar a reformular-la i comprovar-la experimentalment. Si una hipòtesi es verifica, és a dir, si els fets observats concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi, aleshores la hipòtesi comprovada en un cert nombre de casos s'accepta com a llei.

Formulació de Teories

Finalment, establertes certes lleis, s'intenta unificar-les mitjançant una teoria general de la qual es poden derivar deductivament noves lleis que poden i han de ser contrastades per l'experiència.