Micoplasmes, arqueobacteris, protoctists i fongs - resum

Micoplasmes i arqueobacteris

Micoplasmes: són cèl·lules procariotes sense paret cel·lular; són molt deformables.

Arqueobacteris: L'altre domini és el dels arqueobacteris. Són procariotes molt primitius i la seva estructura és semblant a la dels eubacteris: manquen de nucli cel·lular o de qualsevol altre orgànul dins les cèl·lules, però, per la seva composició química, són més semblants als eucariotes. Es classifiquen en:

• Metanògens
• Halòfils
• Termòfils

Protoctists

Protoctists: són els organismes formats per cèl·lules eucariotes, molt variats: unicel·lulars i pluricel·lulars, autòtrofs i heteròtrofs. Estan constituïts per poca varietat de tipus cel·lulars i la seva organització cel·lular és senzilla. Els constitueixen els éssers vius formats per cèl·lules eucariotes que no són fongs, ni plantes, ni animals. Classificació: tres grups: protozous (animals unicel·lulars), algues i fongs inferiors.

Protozous

Protozous: organismes unicel·lulars i heteròtrofs, generalment de vida lliure. Grups:

• Rizòpodes: amb cos deformable i emetent prolongacions (ex.: amebes).
• Ciliats: cos cobert de cilis amb els quals es desplacen o creen corrents a l'aigua per atreure partícules alimentàries (ex.: paramecis).
• Esporozoos: immòbils; es reprodueixen formant, en el seu interior, nombroses espores.
• Protozous flagel·lats: grup que inclou protòfits i altres organismes amb un o més flagels.

Algues

Algues: organismes fotosintètics; poden ser unicel·lulars i pluricel·lulars.

Fongs

Fongs: organismes eucariotes, sovint pluricel·lars. Les seves cèl·lules, com les de les plantes, tenen paret cel·lular rígida formada per quitina. El seu cos està format per filaments microscòpics anomenats hifes, i el conjunt es denomina miceli. El cos fructífer està format per hifes compactes i especialitzades en la producció d'espores. Són heteròtrofs i, per tant, es troben en llocs on hi ha matèria orgànica.

Es consideren tres formes de nutrició heteròtrofa:

• Sapròfits: viuen sobre la matèria orgànica en descomposició, com les floridures.
• Paràsits: produeixen malalties a les plantes o als animals.
• Simbionts: s'associen a organismes autòtrofs i ambdós membres obtenen benefici (ex.: líquens i micorrizes).

Presenten espores asexuals que poden alternar amb una reproducció sexual (per fusió de cèl·lules del miceli o d'aparells especials; mai per gàmetes flagel·lats).

Es distingeixen tres grups principals de fongs:

• Zigomicets: inclouen moltes espècies de floridures.
• Ascomicets: inclouen llevats i algunes floridures, oïdis i gemmes paràsits.
• Basidiomicets: contenen també floridures, alguns paràsits de plantes i la major part dels fongs productors de bolets.