Models de Gestió i Valoració d'Inventaris: Wilson, Just-in-Time i ABC

Models de gestió d'inventaris

Mètode Wilson (EOQ)

La demanda anual del producte és constant i coneguda. El proveïdor sempre tarda el mateix temps a servir la comanda. Les entrades en el magatzem es fan per lots o comandes de la mateixa grandària. El cost d'emmagatzematge és proporcional al nivell mitjà d'existències.

Q: grandària del lot; t: termini de lliurament des que se sol·licita la comanda; q: nombre d'unitats físiques en el magatzem en el moment de fer una nova comanda.

Una vegada arriba la comanda, hi ha unes existències iguals a Q. Les vendes fan disminuir les existències a un ritme constant. Com que es coneix el temps que tarda el proveïdor a servir la comanda, se sol·licita la nova comanda justament quan les existències siguin iguals a q (estoc de seguretat).

La grandària òptima de comanda

Per a assolir aquest equilibri, és clau determinar el volum de la comanda (Q). Aquest influeix en la freqüència de realització de les comandes i en el nivell mitjà d'existències en magatzem. Menys comandes impliquen menys cost total de petició de comandes, però el cost d'emmagatzematge augmenta.

• Cost d'emmagatzematge (CE): G[S+(Q/2)]
• Cost de realització d'una comanda (K): Cost anual de reposició (CR): KxD/Q

Cost total d'inventaris: [KxD/Q] + G[S+(Q/2)]

Per determinar el volum òptim de comanda (Q): Q = √(2KD/G)

Nous sistemes de gestió d'inventaris

Just-in-Time (Just a Temps)

Les empreses mantenen inventaris reduïts de components o mercaderies, just els suficients per a un curt període de temps, en lloc de tenir elevades existències en els magatzems per a usar-les en el futur. Les comandes són menudes i es reben amb freqüència amb la finalitat que els subministraments estiguin disponibles just a temps. Per això, les provisions han de ser precises i els lliuraments han de ser ràpids, freqüents i flexibles. D'aquesta manera, no només es redueixen els costos d'inventaris, sinó que també disminueixen les necessitats de recursos financers immobilitzats.

Gestió selectiva d'inventaris: Mètode ABC

Aquest mètode classifica les existències segons el seu valor econòmic i la seva importància per a la gestió:

• Tipus A: Són existències que representen un percentatge molt baix d'articles (p. ex., 5-10%), però el valor econòmic de les quals és molt elevat (p. ex., 70-80% del valor total). La gestió d'aquestes existències ha de recaure amb major atenció.
• Tipus B: Representen un percentatge una mica superior (p. ex., 30% dels articles de magatzem), però amb un valor econòmic inferior (p. ex., 15-20% del valor total).
• Tipus C: Suposen el major volum d'existències (p. ex., 50% o més), però tenen un valor econòmic molt baix (p. ex., 5-10% del valor total). Són, per tant, les existències menys rellevants des del punt de vista de la gestió de magatzems.

Valoració d'inventaris

Criteris de valoració quan canvien els preus

• Mètode del Preu Mitjà Ponderat (PMP)

  La valoració del conjunt d'existències es realitza d'acord amb el valor mitjà dels preus d'adquisició dels diferents lots, ponderats per les quantitats adquirides.

• Mètode FIFO (First-In, First-Out)

  Les entrades i les existències es valoren pel preu d'adquisició, d'acord amb l'ordre cronològic d'entrada en magatzem, però les eixides de productes es valoren al preu dels primers lots que van entrar.