L'Estat Modern a Europa: Absolutisme i Parlamentarisme (Segles XVI-XVII)
L'Estat Modern a Europa: Segles XVI i XVII
El Context de Conflicte i l'Hegemonia Hispànica (S. XVI)
L'Europa del segle XVI es va convertir en un immens camp de batalla. Les guerres van tenir una motivació política, com ara la lluita per l'hegemonia al continent, la necessitat de refermar el poder reial sobre els propis territoris i l'expansionisme territorial. Molts enfrontaments van ser deguts també a causes religioses, derivades de les disputes entre catòlics i protestants, com en els casos de França i de l'Imperi Germànic.
L'Europa política del segle XVI es va caracteritzar per l'hegemonia de la Monarquia Hispànica. Durant la primera part del segle, Carles I va aconseguir imposar-se sobre França després de diverses guerres. La segona meitat del segle XVI ve marcada per la continuació del domini hispànic, sota el regnat de Felip II, i per les guerres de religió entre catòlics i protestants a França.
Decadència Hispànica i Ascens Francès (S. XVII)
En el segle XVII s'assisteix a la decadència hispànica, després d'una guerra general a Europa i de la guerra a França. Així, la segona meitat del segle XVII es va caracteritzar per l'hegemonia francesa en el continent europeu, amb el regnat de Lluís XIV. Aquest rei va rivalitzar amb els Països Baixos i Anglaterra. Aquest darrer país va viure gairebé tot el segle XVII en una permanent guerra civil, que va culminar en la instauració del parlamentarisme.
La Monarquia Absoluta: L'Antic Règim
L'Antic Règim es caracteritzava, des del punt de vista polític, per l'assumpció de tots els poders per part del rei, que tenien el suport dels nobles i l'Església. Aquest sistema de govern, anomenat absolutisme, té la màxima expressió en la monarquia de Lluís XIV de França.
El rei tenia la sobirania, governava personalment i era la màxima autoritat militar. Exercia les funcions fonamentals de l'Estat, que incloïen:
- Declarar la guerra i negociar la pau.
- Anul·lar les lleis vigents.
- Exercir la justícia.
Justificació Teòrica de l'Absolutisme
Alguns pensadors van justificar la necessitat d'un poder absolut com la forma més convenient per a governar els estats. Els principals teòrics van ser:
- Nicolau Maquiavel (S. XVI, italià): Va proposar l'absolutisme com la millor forma de govern.
- Jacques Bossuet (S. XVII, francès): Va defensar l'origen diví del poder reial.
- Thomas Hobbes (S. XVII, anglès): Va afirmar que, per poder conviure, els homes havien de cedir els seus drets naturals a un sobirà que assumís tot el poder de l'Estat.
Limitacions del Poder Reial
Tot i això, en alguns països el poder del rei tenia certes limitacions. Tot i la seva pretensió centralitzadora, havia de respectar les lleis tradicionals dels territoris sobre els quals exercia la seva sobirania.
A més, en la majoria dels països, hi havia institucions de caràcter representatiu (com les Corts o els Estats Generals), a les quals assistien els grups socials més poderosos: la noblesa, el clergat i la burgesia. Aquestes institucions feien donacions econòmiques als reis i podien influir, més o menys segons els estats, en la seva política. Cal tenir present que, des de l'Edat Mitjana, els reis havien cedit el dret de governar i administrar justícia als nobles i a càrrecs eclesiàstics vassalls seus.
El Parlamentarisme: Una Alternativa a l'Absolutisme
En el segle XVII, només la República de Venècia, els Països Baixos i Anglaterra van establir sistemes polítics no absolutistes. Les repúbliques veneciana i holandesa eren governades per la seva potent burgesia.
Anglaterra va imposar una monarquia parlamentària, en què el poder del rei era limitat pel Parlament, on eren representats els grups socials més acomodats: la noblesa i la burgesia.
Característiques del Parlamentarisme
A diferència de l'absolutisme, el parlamentarisme es caracteritza per la divisió de poders:
- Poder Legislatiu: Corresponia al Parlament (facultat de fer les lleis).
- Poder Executiu: Exercit pel rei, però els seus ministres eren responsables davant del Parlament.
- Poder Judicial: Quedava reservat a jutges independents.