El Modernisme Català: Història, Art i Joan Maragall
El Modernisme: Definició i Context
El Modernisme va ser un moviment cultural que es va desenvolupar a Europa durant l’última dècada del segle XIX i la primera del segle XX. A Catalunya, la nova generació d’artistes i d’intel·lectuals va reaccionar contra el moviment cultural de la Renaixença. Aquests autors, coneguts com a modernistes, criticaven:
- El culte excessiu dels renaixentistes a l'edat mitjana.
- El seu conservadorisme ideològic.
- El seu localisme.
Els modernistes es van alinear amb l’actualitat de l’Europa literària. Van traduir al català els principals escriptors del moment –com Maeterlinck i Nietzsche– i, al seu costat, els clàssics –com Tolstoi o Shakespeare–, ja que per a ells la literatura catalana només podia ser autònoma si s'arrenglerava amb l’avantguarda intel·lectual europea.
L'art total i la renovació estètica
La voluntat de renovació i de modernitat característica del Modernisme no es va limitar a la literatura, sinó que va prevaldre la idea de la dependència mútua de totes les arts. Calia cercar un art total o art síntesi que trenqués els límits entre els gèneres i entre les arts. El Modernisme se sol identificar amb els corrents arquitectònics i decoratius, que es caracteritzaven pel predomini de la corba sobre la recta, i per la riquesa i el detallisme de la decoració.
Joan Maragall: El referent de la poesia modernista
Els poetes modernistes es van oposar a la poesia cultivada durant la Renaixença, que consideraven mancada de sinceritat, amb una temàtica reduïda i escrita en un llenguatge arcaïtzant. La figura més destacada va ser Joan Maragall, entorn del qual va sorgir un grup de seguidors.
Maragall va obrir la nostra literatura als corrents intel·lectuals europeus del moment, llegint i traduint autors com Goethe o Novalis.
La poètica de la «paraula viva»
La seua poesia, feta a través de la natura, es basava en l'expressió senzilla d’experiències i sensacions reals. Cal afegir-hi, també, els articles publicats en la premsa de l’època, que constitueixen una part important de la seua obra i en els quals l’autor va combatre el conformisme i la mediocritat de la societat, difonent una ideologia cosmopolita i moderna.
La funció de la seua poesia era intensificar la vida expressant-la per mitjà de la paraula, que ell anomenava «paraula viva», que té misteri i tota la llum del món.